Ves al contingut principal

Campanya

CAMPANYA (I). No s'han pogut estar. Fins i tot, cometent dos greus contradiccions. La primera, de concepte: per què cal fer campanyes sobre la bondat de la dependència d'Espanya si es tracta d'un fet que no hem de decidir nosaltres sinó el conjunt dels espanyols i per tant l'opinió del 16% dels espanyols que som és irrellevant? La segona de factura: triar com a icona de la campanya una parella que es fa un petó, l'una amb l'estanquera pintada a la galta i l'altra amb els quatre pals significa que el PP entra en campanya i ho fa admetent d'inici que Catalunya i Espanya són dos subjectes polítics diferents. Francament, seria una excel·lent imatge per a la campanya del Sí: podem entendre'ns perfectament, fins i tot estimar-nos, però mantenint-nos cadascun com a entitats sobiranes. El gol per l'escaire que l'agència de publicitat ha clavat als populars és antològic: si a sobre han cobrat en negre, negoci rodó.

CAMPANYA (II). Davant la consellera Neus Munté, al Palau de la Generalitat, la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes presentava dimecres un estudi sectorial en el qual es xifrava en 93 MEUR anuals els recursos que les federacions esportives catalanes podrien generar en cas d'independència, en concepte de nous ingressos, a banda de 705 nous llocs de treball i 8-9 medalles, ara mateix, en uns Jocs Olímpics. Afortunadament, algunes entitats de la societat civil han començat amb empenta la campanya del sí. Necessitem recuperar novament la tensió, la força dels arguments a favor de l'estat propi que va acompanyar els primers anys de la mobilització independentista. Es troba a faltar la reflexió i el debat sobre els avantatges de la llibertat, enfangats com ens tenen tot el dia amb la campanya judicial i de descrèdit del bàndol dependentista. Quan coneguem data i pregunta, en poques setmanes, serà el moment de recuperar el tremp.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…