Ves al contingut principal

Coherència / Confiança

COHERÈNCIA. Es podria parlar perfectament d'aquesta com de la Setmana de la Coherència. El rebuig al Congreso espanyol de totes les esmenes a la totalitat contra els pressupostos, que ha obert la porta al seu debat i aprovació, ha suposat sobretot una veritable bufetada a la coherència dels d'Albert Rivera. Un immens gripau que estan digerint amb enormes dificultats. D'entrada, el "Partit contra la Corrupció" ha acabat sustentant el projecte de pressupostos d'una formació amb més de 800 imputats, un autèntic record mundial de porqueria. Però, sobretot, el partit disposat a quedar-se sense representació al País Basc en defensa de la liquidació del concert econòmic, ha acabat votant a favor de falcar-lo amb una millora del "cupo". El mite de la igualtat entre tots els espanyols com a divisa cau esmicolat a trossos: els corruptes del Partido Popular i els ciutadans d'Euskadi continuaran amb un tracte diferenciat.

CONFIANÇA. L'anunci que el Govern licitarà la compra de 8.000 urnes per a la realització de processos electorals constitueix un pas endavant molt rellevant, que veurem quina resposta judicial provoca per part de l'Estat espanyol. En coherència, hauria de comportar una acció contundent que portés l'escalada repressiva a cotes d'altura. En tot cas, ratifica la voluntat del Govern d'aplicar l'acord que va sustentar la moció de confiança al president fa uns quants mesos. Desgraciadament, però, és possible que no serveixi per a rebaixar els nivells de desconfiança d'una part de l'independentisme. I, francament, no n'hi veig massa sentit: aquell que cregui que un repte de l'alçada d'un referèndum organitzat contra l'Estat espanyol el durà a terme gent que en realitat vol recular i que no només no baixarà si se sent blasmada a les xarxes socials és que no entén massa de què va tot plegat. Confiem, doncs, encara que sigui perquè no ens queda altre remei.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…