Ves al contingut principal

Comparar / Ingenuïtat

COMPARAR. Dimecres, a can Cuní, els de GESOP ens oferien una nova enquesta interessant: fins a un 63,2% dels catalans es manifesta disposat a participar en un referèndum unilateral. Atès el precedent del 9-N, amb una xifra semblant a la prèvia, l'Àngels Pont, representat de l'empresa demoscòpica i segons sembla, antiga dirigent socialista a Barcelona, apuntava a una participació final que se situaria entre el 37 i el 39% del cens. Certament, aquest és el punt més difícil, la veritable batalla que tenim per davant. I només la guanyarem si aconseguim una aparença el més semblant possible a una convocatòria normal (de la targeta censal als col·legis electorals habituals, passant per una activa campanya al carrer i als mitjans), i, sobretot, si tothom percep que el resultat serà vinculant, sigui quin sigui el nivell de participació. Només així estarem en condicions de superar el difícil repte de portar a votar més de la meitat dels catalans.

INGENUÏTAT. Afortunadament, el "llirisme" que ha acompanyat fins ara una part substancial de l'independentisme es va marcint. Encara que hagi calgut posar-se l'impermeable per tal de suportar l'aiguat d'odi de les capçaleres dependentistes: Enric Hernández no va trigar més de tres hores a penjar el seu cantat article histèric. Ha estat una acció excel·lent deixar morir d'inanició l'espectacle que l'oposició volia organitzar al Parlament a compte de la comissió sobre l'anomenat cas Santi Vidal. Prou d'aquest color, de posar en safata a la Fiscalia els arguments i les vies d'investigació que facilitin la seva acció per aturar el referèndum. Naturalment, els qui encenen tot el dia focus per assenyalar de nit als bombarders enemics les nostres posicions més importants, volen a més que avancem a pit descobert i fora les trinxeres. I no, això és la guerra i no som tan rucs. La propera vegada, Enric, guanyeu les eleccions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…