Ves al contingut principal

Conferència / Determinació

CONFERÈNCIA. Dos van ser els moments culminants de la conferència a Cibeles. El primer, quan el vicepresident Junqueras, cleca a la Nova ICV, va enllaçar hàbilment la realitat que el lema republicà de llibertat, igualtat, fraternitat, necessita de les tres potes per funcionar. Altrament dit, sense un assentiment lliure de la comunitat política catalana com a condició prèvia, en peu d'igualtat, és buit parlar de la fraternitat que tant excita Xavier Domènech. Això no és fraternitat, és submissió. El segon gran moment el va protagonitzar el president Puigdemont, quan va situar clarament el paral·lelisme de l'acord que demanava ara al govern de Mariano Rajoy amb el restabliment de la Generalitat en la persona de Josep Tarradellas. Aleshores tampoc la legalitat vigent permetia cap enllaç amb la republicana abatuda militarment pel general Franco. I, en canvi, l'acord polític va ser suficient per buscar-ne l'escletxa legal que fes viable l'entesa.

DETERMINACIÓ. Mentre a 13TV es declaren molt preocupats i Iñaki Gabilondo (fins ara, tantes vegades lúcid) passa definitivament al cantó fosc de la repressió, a Catalunya, els guardians del procés encara dubten de la majoria política que impulsa el procés i continuen entestats en la teoria del gir de darrera hora. La carta del president Puigdemont de dimecres i l'entrevista a la nit a Can Cuní acrediten una vegada més que això va molt de debò. S'han acabat els eufemismes i entrem en la fase de tirar pel dret. El líder sobiranista parla ja de setmanes per contestar. Al llarg del mes de juny es concretaran la data i la pregunta (que no seran l'engany processista que proposa, com si fossim idiotes, Joan Coscubiela). I entretant, al Parlament, el grup de Junts pel Sí proposa avançar l'inici del període de sessions al 15 d'agost. Ens preparem per viure l'11-S més important de les nostres vides.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…