Ves al contingut principal

Conferència / Difamació

CONFERÈNCIA. No contents amb impedir la cessió d'un espai al Senat, els grups dels grans partits espanyols al consistori madrileny han criticat agrament l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, per cedir un espai municipal per a la conferència que Puigdemont, Junqueras i Romeva oferiran a Madrid el proper dilluns amb l'objectiu de fer avinent al govern espanyol la darrera oferta de pacte en relació al referèndum. La manca de respecte a la figura institucional del president de Catalunya, al Govern del país i al seu Parlament és de traca, fins al punt que es considera la mera expressió dels seus punts de vista com a un fet censurable. Certament, el nivell de degradació al qual està arribant el Règim del 78 és inaudit a Europa. El jurista Josep Costa presentava dilluns la seva obra "Secessió o Secessió" defensant la independència de Catalunya com una "causa justa". Fets com el boicot de Madrid ho així ho avalen.

DIFAMACIÓ. Estrella agra en declivi progressiu als mitjans (que sempre aprofita de pas per degradar amb la seva conducta), Gemma Galdón necessitava un "subidón" de protagonisme i ha optat per insultar (gairebé) tothom d'una sola tacada. La mecànica insult indiscriminat / resposta lògica dels ofesos / victimització de l'agressor és de manual d'agitació. Una persona d'una trajectòria particular dubtosa, amb un patrimoni personal tan considerable, potser resultat de negocis poc clars, salpebrat de conflictes d'interessos, suplantacions institucionals i contractacions a dit de les administracions amigues, es permet el luxe d'insultar el Govern del país en ple, sense matisos ni aportar una sola prova. I, francament, que voleu que us digui, la difamació genèrica, sense assenyalar els culpables, constitueix una altra forma de tapar la veritable corrupció. Que no sigui que els milers d'euros en compte corrent de la senyora Galdón no tinguin un origen del tot justificable.

Comentaris

  1. LA SRA,GABALDON,NO TOCA NI QUARTS NI HORES.,ES TAN I TAN POCA-SOLTA..PERO EL PAIO DE LA "TORNA"QUE VOL FER CALLAR A TOT CRISTO QUE?...PER ADOBARI CADIRES

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…