Ves al contingut principal

Custòdia / Desobediència

CUSTÒDIA. El vicepresident Junqueras ha iniciat una visita als Estats Units de marcat a contingut econòmic, però en la qual ha estat ben present el moment que viu el país. La trobada amb l'alcalde de Miami o amb la gent de Mediapro, amb Jaume Roures al capdavant, ha estat important. Tant com la informació que un equip econòmic amb presència en els grans centres de poder econòmic internacional treballa intensament la preparació del finançament d'una Catalunya desconnectada d'Espanya. Sense ser convidat per ningú, el cònsol espanyol ha decidit incomodar tothom exigint la seva presència a totes les trobades. És un reflex de l'estat on som: delerós d'intervenir a Catalunya, sempre per a interferir la defensa dels nostres interessos. Dimarts, el ridícul assolia cotes històriques quan el molt no nacionalista diplomàtic exigia que els termes "Regne d'Espanya" constessin en el text d'un acord de col·laboració entre els ports de la capital de Florida i Barcelona.

DESOBEDIÈNCIA. Cal distorsionar qualsevol notícia procedent de Catalunya. La darrera oportunitat ha estat la campanya dels partits i mitjans espanyols relativa a la futur pregunta del CEO, en un dels seus habituals estudis demoscòpics amb preguntes variables, sobre la visió dels catalans al voltant del respecte a la legalitat. A partir d'aquí, histèria absoluta. És igual que s'hagi fet notar (en el marc d'aquest tipus de preguntes més espaiades en el temps) que el mateix CIS (l'òrgan públic espanyol) el 2004 i 2014 o el nostre CEO en 2011 hagin formulat preguntes pràcticament idèntiques. I és que arribats a aquest punt, es constata novament com es deteriora el Règim del 78. També aquí, com en la persecució dels membres de la mesa del Parlament, es jutja no pas en funció de fets objectius, sinó segons la ideologia dels imputats. Un democràcia cada dia més anèmica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…