Ves al contingut principal

Fum / Imatge

FUM. Al dia següent, per tapar la castanya sense precedents de la candidata socialista de l'establishment, el diari "El País" publicava un esborrany envellit, segons sembla de fa un any, dels primers treballs preparatoris de la Llei de Transitorietat Jurídica. L'editorial del diari sobre la victòria de Pedro Sánchez paga la pena llegir-lo: una carregada plena d'odi on l'únic que manca és dir-li nazi. Aprofitant el viatge, els de l'antic mitjà de referència de l'esquerra espanyola aprofiten per carregar contra la democràcia directa, l'exercici de primàries i els referèndums, que les coses importants cal decidir-les als despatxos de l'elit amb fil directe amb l'IBEX-35. Al dia següent, la portada d'"El Periódico" continuava amb la intoxicació al voltant del la Llei de desconnexió apòcrifa, afirmant que el castellà no serà llengua oficial a la nova República Catalana, obviant totes les declaracions dels líders del PDeCAT i Esquerra en contrari al respecte. Més fum.

IMATGE. La premsa del règim afirmava també dijous que el Govern espanyol farà el que calgui per aturar el referèndum, inclòs l'ús de la força. El mateix dia, la ministra de defensa refermava la notícia. El més surrealista era l'afirmació paral·lela que no estava disposat a pagar el preu internacional de la presència d'urnes a Catalunya. És l'habitual món al revés del dependentisme: permetre l'autodeterminació suposarà un desgast insuperable i en canvi ensenyar arreu del món la policia als col·legis electorals o els tancs al carrer abans, no. Ha arribat el moment de posar totes les cartes al damunt de la taula: si volen aturar el Referèndum hauran de fer-ho per la força. I l'ús de la violència els situarà en un terreny sense marxa enrere del que sortiran, tard o d'hora, amb la cua entre cames. Perquè és molt fàcil imposar-te d'entrada, però també molt ingenu no calcular els costos d'imposar-la indefinidament en un territori definitivament hostil.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…