Ves al contingut principal

Funcionaris / Intervenció

FUNCIONARIS. Alguns vàrem acabar ben farts. Abans del 9-N molts funcionaris van expressar públicament la seva voluntat de contribuir a fer realitat un referèndum vinculant fossin quines fossin les conseqüències personals que els comportés. Ara, es repeteix la història: el comunaire Jaume Asens ja ha advertit que el seu partit, la Nova ICV, no donarà suport a un Referèndum si posa en perill els funcionaris. Cal tornar-ho a explicar una altra vegada: la Llei de Transitorietat Jurídica ha de donar cobertura legal a la celebració del Referèndum. A tothom. I això vol dir que ha d'actuar, si cal, amb coerció, contra tot aquell que pretengui impedir-lo. Estaria bé que, a més, el Govern comptés amb tots aquells funcionaris, com ara un servidor, que tornem a estar disposats a jugar-nos-la per la llibertat. Prou de fer-nos servir d'excusa, si us plau: la legalitat catalana, la del Parlament sobirà en l'exercici de l'autodeterminació, ens protegirà a tots.

INTERVENCIÓ. Si les d'ensenyament eren de les poques competències que li quedaven a la gestoria autonòmica catalana, ara el govern espanyol pitja l'accelerador per a escombrar-les. I és que, com va dir aquell, cal espanyolitzar els nens catalans. La nova croada contra el contingut en història dels llibres de text a Catalunya és de les que fan envermellir. La ignorància que destil·la l'informe del desconegut sindicat que serveix de fonament a la campanya fa autèntica vergonya aliena. El fragment més delirant és aquell on es critica d'adoctrinador un text que explica perfectament com funcionaven les institucions catalanes medievals i modernes no pas perquè ho faci malament, sinó perquè no censura la manera com ho feien. Tot plegat, mentre utilitza conceptes com el d'exèrcit de l'estat o constitució espanyola referits a aquell temps. De veritat que tanta imbecil·litat concentrada és molt difícil d'assolir. És impossible que aquest document l'hagin redactat professionals de l'ensenyament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…