Ves al contingut principal

Funcionaris / Intervenció

FUNCIONARIS. Alguns vàrem acabar ben farts. Abans del 9-N molts funcionaris van expressar públicament la seva voluntat de contribuir a fer realitat un referèndum vinculant fossin quines fossin les conseqüències personals que els comportés. Ara, es repeteix la història: el comunaire Jaume Asens ja ha advertit que el seu partit, la Nova ICV, no donarà suport a un Referèndum si posa en perill els funcionaris. Cal tornar-ho a explicar una altra vegada: la Llei de Transitorietat Jurídica ha de donar cobertura legal a la celebració del Referèndum. A tothom. I això vol dir que ha d'actuar, si cal, amb coerció, contra tot aquell que pretengui impedir-lo. Estaria bé que, a més, el Govern comptés amb tots aquells funcionaris, com ara un servidor, que tornem a estar disposats a jugar-nos-la per la llibertat. Prou de fer-nos servir d'excusa, si us plau: la legalitat catalana, la del Parlament sobirà en l'exercici de l'autodeterminació, ens protegirà a tots.

INTERVENCIÓ. Si les d'ensenyament eren de les poques competències que li quedaven a la gestoria autonòmica catalana, ara el govern espanyol pitja l'accelerador per a escombrar-les. I és que, com va dir aquell, cal espanyolitzar els nens catalans. La nova croada contra el contingut en història dels llibres de text a Catalunya és de les que fan envermellir. La ignorància que destil·la l'informe del desconegut sindicat que serveix de fonament a la campanya fa autèntica vergonya aliena. El fragment més delirant és aquell on es critica d'adoctrinador un text que explica perfectament com funcionaven les institucions catalanes medievals i modernes no pas perquè ho faci malament, sinó perquè no censura la manera com ho feien. Tot plegat, mentre utilitza conceptes com el d'exèrcit de l'estat o constitució espanyola referits a aquell temps. De veritat que tanta imbecil·litat concentrada és molt difícil d'assolir. És impossible que aquest document l'hagin redactat professionals de l'ensenyament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…