Ves al contingut principal

Insults / Memòria

INSULTS. Tenim una colla de delegats del Govern pel món d'una enorme qualitat tècnica i política. Segons reconeixen els nostres propis adversaris, l'Adam Casals-Lenz, representant de la Generalitat a Àustria i Centre-Europa, n'és un dels més brillants. Aquesta setmana ha hagut de denunciar públicament el comportament del número dos de l'ambaixada espanyola a Budapest, en haver increpat, insultat i amenaçat els treballadors de la legació catalana, exigint-los informació sobre un viatge llampec de la presidenta Forcadell a la capital hongaresa per participar a l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia. El desbordament d'impotència de la diplomàcia espanyola comença a ser públic i notori. Perseguint els nostres representant allà on van, de Miami a Mauthausen, fan un autèntic paper d'estrassa davant la resta del món. La legitimació internacional de la causa catalana guanya punts precisament gràcies a l'embogida actitud de la nostra metròpoli, que tothom contempla astorat.

MEMÒRIA. La manca de respecte pel passat és un tret distintiu del dependentisme. Aquest afany per superar-lo a base d'oblit no porta sinó a reprendre els mateixos errors una i altra vegada. I aquesta realitat punyent se'ls fa impossible d'entendre. Aquesta setmana, Manuel Manchón, director d'un conegut diari digital, exigia als independentistes que deixem d'utilitzar l'estelada. Ho requeria a compte de la presència de la nostra bandera de combat durant l'acte celebrat amb el conseller Romeva en memòria dels catalans assassinats al camp de Mauthausen. Precisament, allí on més de mig centenar de militants d'Estat Català, organització pionera de l'independentisme, van deixar-hi la vida a mans del nazisme. També arreu de Catalunya i al Camp de la Bota en particular, centenars d'independentistes van ser afusellats. Tant costa d'entendre que vulguem preservar la seva memòria, just ara que l'Estat espanyol actua de manera violenta, novament, ara per a aconseguir la nostra mort política?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…