Vés al contingut principal

Insults / Memòria

INSULTS. Tenim una colla de delegats del Govern pel món d'una enorme qualitat tècnica i política. Segons reconeixen els nostres propis adversaris, l'Adam Casals-Lenz, representant de la Generalitat a Àustria i Centre-Europa, n'és un dels més brillants. Aquesta setmana ha hagut de denunciar públicament el comportament del número dos de l'ambaixada espanyola a Budapest, en haver increpat, insultat i amenaçat els treballadors de la legació catalana, exigint-los informació sobre un viatge llampec de la presidenta Forcadell a la capital hongaresa per participar a l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia. El desbordament d'impotència de la diplomàcia espanyola comença a ser públic i notori. Perseguint els nostres representant allà on van, de Miami a Mauthausen, fan un autèntic paper d'estrassa davant la resta del món. La legitimació internacional de la causa catalana guanya punts precisament gràcies a l'embogida actitud de la nostra metròpoli, que tothom contempla astorat.

MEMÒRIA. La manca de respecte pel passat és un tret distintiu del dependentisme. Aquest afany per superar-lo a base d'oblit no porta sinó a reprendre els mateixos errors una i altra vegada. I aquesta realitat punyent se'ls fa impossible d'entendre. Aquesta setmana, Manuel Manchón, director d'un conegut diari digital, exigia als independentistes que deixem d'utilitzar l'estelada. Ho requeria a compte de la presència de la nostra bandera de combat durant l'acte celebrat amb el conseller Romeva en memòria dels catalans assassinats al camp de Mauthausen. Precisament, allí on més de mig centenar de militants d'Estat Català, organització pionera de l'independentisme, van deixar-hi la vida a mans del nazisme. També arreu de Catalunya i al Camp de la Bota en particular, centenars d'independentistes van ser afusellats. Tant costa d'entendre que vulguem preservar la seva memòria, just ara que l'Estat espanyol actua de manera violenta, novament, ara per a aconseguir la nostra mort política?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…