Ves al contingut principal

Intoxicar / Justificar

INTOXICAR. L'absència dels quioscos durant tres dies ha reconcentrat les ganes d'Enric Hernández i els seus de mentir a cara descoberta sobre el procés. L'oportunitat d'aquesta setmana: abraçar la filtració (probablement, procedent dels servei secrets espanyols) d'un esborrany antic dels treballs preparatoris de la Llei de Transitorietat. El tema triat, un d'aquells que saben que pot ser clau: la llengua. Capaç alhora de dividir els independentistes convençuts agrament i també d'allunyar una part de l'electorat de frontera. En portada, l'afirmació que l'única llengua oficial a la República Catalana seria el català. L'esborrany fals només parla de llengua pròpia, com l'Estatutet de 2006. El text de l'interior informa correctament del contingut de l'informe, però l'efecte intoxicant ja s'ha aconseguit: líders destacats de l'independentisme es veuen obligats a sortir a negar el titular del diari. La post-veritat ha triomfat una vegada més en l'univers de Planeta. El comissari Hernández ha complert la missió.

JUSTIFICAR. El nivell de demonització de l'independentisme puja com l'escuma. Tot serveix, tot s'aprofita per dibuixar-nos com a autèntics monstres de l'avern. Fins i tot, si cal, esborranys de suposades lleis filtrats pel CNI i als quals els suposats autors neguen cap valor. És igual. Per tenir les mans lliures fins al final, si és que es vol tenir les mans lliures per a emprar mesures de força, caldrà justificacions molt i molt potents. Privar un nombre considerable de gent dels seus drets polítics fonamentals no és quelcom fàcil d'explicar, ni aquí ni enlloc. Per això sentim ara desqualificacions (Catalunya és una dictadura, en paraules del mateix Rajoy) que esparveren qualsevol. I, entretant, ells, com ara la politòloga Astrid Barrio al "Més324" de la televisió pública catalana, ben cofois del nivell democràtic de l'estat espanyol. Sí, amics i amigues, del de les clavegueres infectes de l'Operació Catalunya. Espectacular.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…