Ves al contingut principal

Inversió / Mentir

INVERSIÓ. Escampada la boira propagandística del govern espanyol (amb els Jocs del Mediterrani a Tarragona com a darrera promesa que tothom sap que serà incomplerta), aquesta setmana la Cambra de Comerç de Barcelona ha despullat cruament la realitat: el seu president, Miquel Valls, després d'un estudi exhaustiu del projecte de pressupostos presentat pel govern de Mariano Rajoy a les Corts espanyoles, l'ha presentat aquesta setmana, literalment, atenció, com "la més baixa de la història". Entretant, el PNB es prepara per donar suport als pressupostos del PP, mentre Ciudadanos gesticula però sap perfectament que acabarà passant per l'adreçador, això sí, amb cara molt seriosa. A la vista de les conclusions dels empresaris catalans, el gest d'Inés Arrimadas atribuint-se les "grans millores" pressupostàries per a Catalunya entra en la categoria del ridícul.

MENTIR. Javier Nart, l'assot de la corrupció en la seva etapa d'opinador televisiu, però, això sí, amb compte corrent a Suïssa, ens ha ofert aquesta setmana la pitjor cara de la política. Davant la periodista de la Sexta Ana Pastor es vantava d'haver-se reunit amb el nou home fort de la política francesa, Emmanuel Macron, en companyia d'Albert Rivera, fet que el líder taronja negava just a continuació. Qui menteix dels dos? Un ridícul de campionat. Si ho fa el líder de Ciudadanos, perquè no s'entén la manca de transparència; si ho fa Nart, tal i com sembla, perquè cal ser molt amoral per explicar una mentida sense moure ni una vegada les parpelles. Realment, tot plegat costa d'entendre, però té la virtut de retratar el personatge. Amb la mateixa visceral contundència del "yo me he reunido con Macron" també ens diu que la República Catalana quedarà fora de la Unió Europea. Amb la mateixa credibilitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…