Ves al contingut principal

Justificar / Miserable

JUSTIFICAR. L'opinió dels catalans no interessa. Per al nacionalisme espanyol, el 16% que som és una minoria estructural dins la seva nació, així que, ras i curt, ens fotem. A pa i aigua. Qui se'n recorda sinó de l'Operació Diàleg. La recordeu? Quins temps aquells! El dependentisme no necessita convèncer un sol català dels suposats avantatges de mantenir-nos com a súbdits del Regne d'Espanya. Reserva les explicacions, en canvi, per vendre la moto entre els seus que la situació dels espanyols a Catalunya és insostenible i que la "persecució" de la qual són objecte justifica la suspensió de les llibertats fonamentals. Per això la diputada Sandra Julià es permet mentir sobre la seguretat d'Inés Arrimadas, o l'entitat de petja feixista Sociedad Civil Catalana acudeix al Congreso de los Diputados on borda sense contemplacions contra la convivència al nostre país. Les seves tàctiques de demonització recorden una barbaritat Slobodan Milosevic.

MISERABLE. La nostra és també una causa moral. Entestada a sumar, a integrar, a teixir complicitats. La dels nostres adversaris és pura fel. Despit, emprenyament permanent nascut del sentiment de qui es creu rebutjat. Per això, com enfollits, actuen ja a tomba oberta, sense treva, perquè cal fer de nosaltres un monstre al qual sigui justificat aplicar després la restricció dels drets i les llibertats més fonamentals. Per això no hi ha front que, des de les múltiples tribunes públiques que ocupen, des del Parlament als mitjans de l'statu quo, escapi a la tergiversació i la mentida sistemàtiques. Fins i tot la memòria de les víctimes de la Guerra Civil que encara romanen als marges dels camins. Cal ser molt desgraciat, com el diputat socialista David Pérez, per culpabilitzar els hereus de les víctimes, després de no haver-ne mogut (gairebé) ni un dit durant més de vint anys de govern a Madrid.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…