Ves al contingut principal

Marejar / Signatures

MAREJAR. Aquesta setmana ha quedat al descobert el que ja era evident a primera vista, que la Comissió de Venècia només pot pronunciar-se a priori a petició expressa o almenys amb el consentiment del govern espanyol del PP, és a dir, que el condicionant posat la setmana passada per la Nova ICV per a avalar el referèndum unilateral torna a passar perquè el neofranquisme espanyol actualment governant amb l'aquiescència socialista ens doni permís per a exercir el dret a l'autodeterminació. La darrera maniobra dels diputats Lluís Rabell i Joan Coscubiela no pot distraure ningú: és evident que no hi haurà aval previ de cap instància internacional que es pugui interpretar com a fomentadora o impulsora d'una acció unilateral per part de les institucions catalanes: precisament, perquè una vegada que exercim la unilateralitat obligarem tots els actors a prendre decisions incòmodes. I, naturalment, ningú no vol que el posin en una situació desagradable. Obliguem-los. Fem-ho.

SIGNATURES. El Pacte Nacional pel Referèndum, amb els seus més de quatre mil voluntaris, ha fet i fa una feina impressionant, sòlida, imprescindible. En dos mesos ha acaptat, tot i el cansament de cinc anys de camí, fins a 400.000 signatures. Potser més que qualsevol altra campanya ha Catalunya, abans de les relacionades amb l'exercici de la sobirania. Poques campanyes han arribat a aquest nivell de mobilització, tot i perllongar-se molt més en el temps. Ara, tal i com l'assemblea de l'ANC de Granollers va establir el cap de setmana passat, toca exhaurir terminis i bolcar tota aquesta immensa força al carrer. El Govern, a organitzar el Referèndum, i les entitats i la gent al carrer per defensar-lo. Amb moltíssima diferència, es tracta de la causa més inclusiva que existeix ara mateix a Catalunya. D'aquí la desesperació del dependentisme: perquè sap que muntem un cavall indiscutiblement guanyador, mentre ells munten un ruc pansit i abonyegat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…