Ves al contingut principal

Mobilitat / Separats

MOBILITAT. Quinze dies després de tot plegat, el primer cap de setmana de maig, tot continua exactament igual al control de passaports de l'Aeroport de Barcelona-El Prat: cues de més de tres hores per deixar el nom d'una de les infraestructures més importants del país per terra. Naturalment, només passa aquí. A Barajas, en canvi, ara i adés, tot en ordre. El virrei Millo ("aquí mando yo, cojones") menysprea les institucions de la colònia, mentre la Policía Nacional espanyola i Aena, Aena i la Policía Nacional espanyola es van llançant les culpes rítmicament. Francament, si d'inici podia semblar resultat de la imprevisió, ara fa tota la pinta de premeditació. Conjuntat amb la vaga del Metro de Barcelona i el caos diari a Rodalies, destrossar-nos el sistema de mobilitat sembla una prioritat absoluta a l'hora d'empetitir-nos i anul·lar-nos com a pol de competència amb el gran Madrid. 

SEPARATS. Les relacions entre els Comuns i Podem han viscut aquesta setmana una nova etapa de tensió, arran de la inclusió de la marca de la segona en la tria de noms per a la nova aposta política d'ICV-EUiA amb els Comuns. Que el nou invent pugui anomenar-se en En Comú Podem però sense Podem és quelcom molt original que, lògicament, no agrada els d'Albano-Dante Fachín. Ells reclamen una altra manera de fer les coses. I realment la practiquen: aquesta setmana hem sabut que abans d'acabar el mes de maig posaran a votació entre els seus associats si donen o no suport a un referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya. En contrast, des de la Nova ICV, dos anys després del seu compromís electoral, continuem sense notícia de consulta a la ciutadania sobre l'ingrés de l'Ajuntament de Barcelona a l'AMI. Un contrast realment sorprenent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…