Ves al contingut principal

Mobilitat / Separats

MOBILITAT. Quinze dies després de tot plegat, el primer cap de setmana de maig, tot continua exactament igual al control de passaports de l'Aeroport de Barcelona-El Prat: cues de més de tres hores per deixar el nom d'una de les infraestructures més importants del país per terra. Naturalment, només passa aquí. A Barajas, en canvi, ara i adés, tot en ordre. El virrei Millo ("aquí mando yo, cojones") menysprea les institucions de la colònia, mentre la Policía Nacional espanyola i Aena, Aena i la Policía Nacional espanyola es van llançant les culpes rítmicament. Francament, si d'inici podia semblar resultat de la imprevisió, ara fa tota la pinta de premeditació. Conjuntat amb la vaga del Metro de Barcelona i el caos diari a Rodalies, destrossar-nos el sistema de mobilitat sembla una prioritat absoluta a l'hora d'empetitir-nos i anul·lar-nos com a pol de competència amb el gran Madrid. 

SEPARATS. Les relacions entre els Comuns i Podem han viscut aquesta setmana una nova etapa de tensió, arran de la inclusió de la marca de la segona en la tria de noms per a la nova aposta política d'ICV-EUiA amb els Comuns. Que el nou invent pugui anomenar-se en En Comú Podem però sense Podem és quelcom molt original que, lògicament, no agrada els d'Albano-Dante Fachín. Ells reclamen una altra manera de fer les coses. I realment la practiquen: aquesta setmana hem sabut que abans d'acabar el mes de maig posaran a votació entre els seus associats si donen o no suport a un referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya. En contrast, des de la Nova ICV, dos anys després del seu compromís electoral, continuem sense notícia de consulta a la ciutadania sobre l'ingrés de l'Ajuntament de Barcelona a l'AMI. Un contrast realment sorprenent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.