Ves al contingut principal

Opinió / Resistència

OPINIÓ. Quan siguem independents jo me'n recordaré dels jutges, fiscals i funcionaris diversos que ara contribueixen a extorquir Catalunya. Aquesta frase (missatge per a la Fiscalia), que aprofito per fer meva aquí sense cometes, ha servit per a desencadenar una causa judicial contra el professor Hèctor López Bofill, sota l'acusació de tres delictes, el principal, d'amenaces. El nivell de censura a l'opinió lliure a les xarxes comença a ser preocupant, en un estat de tan feble pràctica democràtica. La causa ha servit per desvetllar, a més, que una unitat de la policia espanyola a Catalunya es dedica a revisar els comptes de twitter i facebook dels independentistes amb més seguiment a les xarxes socials. Una vegada més, una suposada democràcia perseguint les idees dels adversaris polítics del govern de torn sense contemplacions i emprant per fer-ho tots els instruments de l'Estat, des de la policia a la judicatura. Turquia és ben a prop.

RESISTÈNCIA. Dilluns, a la sortida del Palau de Justícia de Carme Forcadell i Anna Simó, les principals entitats sobiranistes de la societat civil anunciaven la creació d'una caixa de resistència per fer front a les sancions econòmiques derivades del procés sobiranista. La repressió judicial de l'Estat ha traspassat aquesta setmana un nou grau d'intensitat amb les citacions de la presidenta i la mesa del Parlament, que són dipositàries de la representació de la sobirania del poble de Catalunya. El designi d'uns magistrats de puro i braus, inapel·lable, no pot suspendre en cap cas, per molts poders constitucionals que els atorgui l'Estat espanyol, la pràctica mateixa de la democràcia parlamentària. No pot atemptar contra la inviolabilitat dels nostres representants d'una manera tan inèdita en el món occidental. Cal enfrontar-s'hi amb totes les de la llei i assumir-ne les conseqüències, també les econòmiques, que se'n puguin derivar. Com cridàvem al carrer davant del TSJC: ni un pas enrere!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…