Vés al contingut principal

Productora / Referents

PRODUCTORA. Lluís Bassets, un dels grans lacais del dependentisme al servei de l'statu quo a Catalunya, vint anys des de les pàgines d'"El País", encarna ara la desesperació de qui sap que no pot aturar la llibertat. La frustració de qui percep que no pot oferir ni una engruna d'il·lusió als seus conciutadans, només frustració permanent en vena. El príncep de la rancúnia que titlla els altres de rancuniosos. El màster de l'insult intel·lectual que denuncia els inexistents insults aliens. La impotència intel·lectual de qui ja ha emprat totes les giragonses intel·lectuals del repertori per aturar el nostre camí. L'hem sentit exigir unes eleccions plebiscitàries quan preparàvem el 9-N i un referèndum quan es fixava el 27-S a l'horitzó. Ara, com els crancs, s'alinea amb la repressió que promet l'espanyolisme en comptes de denunciar-la. Després de tres dècades remenant les cireres de l'autonomisme el temps s'acaba. I uns quants com ell, d'estómac ulcerós, porten fatal l'alliberament.

REFERENTS. Dimecres, Josep Cuní portava al seu programa en fase terminal l'Alfons López Tena. Naturalment, atès el seu paper inexistent a la política catalana, es tractava de donar veu a qui darrerament s'ha convertit en un autèntic referent del dependentisme. La seva teoria del procés com a estafa ha estat comprada per tota mena de personatges que el citen amb veritable fruïció, de Miquel Iceta a Guillem Martínez. A banda de la pena que representa contemplar un dels artífexs de les Consultes, on va néixer tot plegat, la notorietat que el grup Godó li ha volgut atorgar resulta còmica. Més ben dit, és un senyal clar de pura desesperació: a manca de cap argument a oferir per convèncer-nos de la necessitat de continuar a Espanya és tracta de desacreditar el procés. I, mentre toca l'orquestra, el "Titanic" s'enfonsa una mica més: les dades d'aquest mes de març situen la caiguda en vendes de "La Vanguardia" el darrer any en un 16,2%.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…