Vés al contingut principal

Signatures / Superioritat

SIGNATURES. Diumenge, diada de Sant Jordi, vaig dedicar un parell d'hores a demanar signatures al carrer pel Pacte Nacional pel Referèndum des de la paradeta de l'Òmnium Cultural a la meva ciutat. Es detecta determinació, però també cansament. Un ja no tan noi amb samarreta vermella em deia que ja havia signat, però que no entenia per què Junts pel Sí no aplicava el seu programa, guanyador el 27-S, i declarava la independència. Una parella més jove clamava contra la presència, just al costat, de la paradeta del Partit Popular, amb una gran estanquera. Com s'atreveixen, deien, just en una altra gran setmana d'aquella organització criminal que el poder judicial espanyol no dissoldrà. Al meu costat, un home ens enviava a la merda, just abans d'aturar-se davant l'stand blau dels populars. I ni un problema més, convivència modèlica: ells mentint pels descosits i nosaltres intentant construir una Catalunya per a tots.

SUPERIORITAT. Aquesta setmana l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha vingut a Catalunya a fer campanya per la candidata oficialista a les primàries del PSOE. No s'hi ha estat de dir-la ben grossa: que els catalans tenim prejudicis contra Susana Díaz per dona i andalusa. Gent que no entén ni un borrall del que passa aquí, oferint-nos sentències de pocavergonya. Premi doble, Zapatero fa mal a la lluita de les dones des de la catalanofòbia, des de la superioritat moral que dóna el fet contrastable dels centenars i centenars (enteneu-me la ironia) de dones i catalans i catalanes que han ocupat càrrecs a l'administració pública espanyola en els darrers tres-cents anys. Que immigrants o descendents en primera generació de la immigració hagin estat o siguin president de la Generalitat, cap de l'oposició al Parlament de Catalunya o alcaldessa de la segona ciutat del país no val res.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…