Ves al contingut principal

Superats / Virrei

SUPERATS. Tot i les contínues admonicions (barrejades amb menysteniment) de Miquel Iceta, el cert és que el primer secretari dels socialistes es veu completament incapaç de contenir l'aigua que entra a la barca del seu envellit projecte. És així com, al final, deixarà autonomia als seus representants a cada municipi a l'hora de donar suport o no al Referèndum. Les cadires sempre han estat per davant de la coherència a can PSC. Un nou senyal de fins a quin punt és el partit i no el país el que està dividit en dos: amb una majoria dels seus votants, militants i càrrecs electes a favor de votar i una cúpula directiva contrària a l'exercici pràctic de la llibertat. Iceta demostra novament la seva covardia política: si tothom sap, com acostuma a dir, que hi haurà eleccions en comptes de Referèndum, perquè es preocupa de l'actitud dels seus regidors i alcaldes?

VIRREI. A qualsevol país mínimament seriós ja hauria plegat. Mentre ocupava mig cap de setmana en el trofeu Comte de Godó de Tennis i l'altre a la Fira d'Abril de Barcelona, amb amenaces contra l'independentisme a l'entremig, la manca de cura envers les seves responsabilitats afectava greument milers de persones a l'Aeroport del Prat. El pont del primer de maig provocava un embús sense precedents davant les noves mesures de seguretat i control de passaports imposades a les duanes aeroportuàries. Casualment, res d'això succeïa a Barajas, on el govern espanyol sí havia desplegat els recursos adients per fer front a la demanda. A l'habitual deixadesa d'Aena s'afegeix ara un intent descarat dels de Mariano Rajoy per enterbolir l'operativa i la imatge pública de l'Aeroport de Barcelona. Perquè cal disciplinar-lo novament al servei d'un sistema deficitari que ha de tenir l'epicentre a Madrid, pel civil o pel criminal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…