Ves al contingut principal

Suport / Tast

SUPORT. Mal que pesi, el FC Barcelona és l'entitat civil més important de Catalunya. És per això que l'Estat espanyol no ha dubtat, una vegada desencadenat el procés independentista, a embrutar la seva imatge sense pietat. El contrast entre el tractament de les irregularitats fiscals de Messi i Cristiano Ronaldo no pot ser més "apostoflant". Aquests dies el primer club esportiu de Catalunya s'ha afegit al Pacte Nacional pel Referèndum i el seu compromís ha estat reflectit amb lletres gruixudes per tota la premsa mundial. El dependentisme, era d'esperar, ha saltat com una molla exigint que no es barregi política i esport. És molt divertit sentir això d'un estat que obliga milers d'esportistes a competir sota un símbols polítics determinats. D'un lloc on si et negues a anar a les selecciones espanyoles quan et convoquen la sanció pot arribar a la retirada de la llicència federativa per competir. Són molt graciosos.

TAST. Aquesta setmana, amb el sainet de l'amenaça de la Fiscalia contra el Govern català, avançada al Senat per la vice-president espanyola, arran de la compra d'urnes per a la celebració del referèndum, hem tingut un primer tast de la potència enorme del missatge al món que suposarà qualsevol actuació de l'Estat per reprimir el vot. Resulta literalment inexplicable per a ningú més enllà dels límits de l'Espanya-Espanya com és possible perseguir algú pel simple fet de comprar urnes. També, perquè és una passa més en la mateixa línia de l'acció del TSJC contra la presidenta i la mesa del Parlament: aquí ja no es persegueixen penalment actes concrets (la Generalitat té competències electorals i altres comunitats tenen urnes en propietat) sinó la intenció que s'hi amaga al darrere. Les possibilitats d'abús de poder que s'hi amaguen darrera aquesta manera de procedir són infinites. Els espanyols haurien de veure-ho abans de ser-ne ells també víctimes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…