Ves al contingut principal

Suport / Tast

SUPORT. Mal que pesi, el FC Barcelona és l'entitat civil més important de Catalunya. És per això que l'Estat espanyol no ha dubtat, una vegada desencadenat el procés independentista, a embrutar la seva imatge sense pietat. El contrast entre el tractament de les irregularitats fiscals de Messi i Cristiano Ronaldo no pot ser més "apostoflant". Aquests dies el primer club esportiu de Catalunya s'ha afegit al Pacte Nacional pel Referèndum i el seu compromís ha estat reflectit amb lletres gruixudes per tota la premsa mundial. El dependentisme, era d'esperar, ha saltat com una molla exigint que no es barregi política i esport. És molt divertit sentir això d'un estat que obliga milers d'esportistes a competir sota un símbols polítics determinats. D'un lloc on si et negues a anar a les selecciones espanyoles quan et convoquen la sanció pot arribar a la retirada de la llicència federativa per competir. Són molt graciosos.

TAST. Aquesta setmana, amb el sainet de l'amenaça de la Fiscalia contra el Govern català, avançada al Senat per la vice-president espanyola, arran de la compra d'urnes per a la celebració del referèndum, hem tingut un primer tast de la potència enorme del missatge al món que suposarà qualsevol actuació de l'Estat per reprimir el vot. Resulta literalment inexplicable per a ningú més enllà dels límits de l'Espanya-Espanya com és possible perseguir algú pel simple fet de comprar urnes. També, perquè és una passa més en la mateixa línia de l'acció del TSJC contra la presidenta i la mesa del Parlament: aquí ja no es persegueixen penalment actes concrets (la Generalitat té competències electorals i altres comunitats tenen urnes en propietat) sinó la intenció que s'hi amaga al darrere. Les possibilitats d'abús de poder que s'hi amaguen darrera aquesta manera de procedir són infinites. Els espanyols haurien de veure-ho abans de ser-ne ells també víctimes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…