Ves al contingut principal

Supremacisme / Taca

SUPREMACISME. En el marc d'una setmana gloriosa de la delegació a la colònia del diari "El País", el mitjà s'hi ha llançat a blasmar el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach pel fet d'explicar una cosa tan senzilla com que la República Catalana, en cas de victòria del sí i abans pel que fa a la protecció del desenvolupament del Referèndum, complirà i farà complir la llei. Caram quina notícia! Un estat que sanciona, ves per on. Exactament igual que l'espanyol. I és que, com que anem de debò, farem el que fa tothom, ni més ni menys, encara que tots els mitjans de l'establishment, carregats d'histèria, facin veure que s'escandalitzen. Prou supremacisme: la legalitat espanyola mereix el mateix respecte que la legalitat catalana i després que haguem declarat la independència, en efecte, ja no obeirem lleis estrangeres. Igual com fa ara el Regne d'Espanya o la República Francesa. Ni més ni menys.

TACA. L'espectacle dantesc del PP madrileny és una benedicció per a la imatge exterior del procés. Els donem a provar de la seva pròpia medicina, emmetzinats amb les seves armes: si la corrupció ha de desacreditar la nostra lluita per la independència (per cert, via els casos de l'expresident Pujol o el finançament irregular de CDC, autonomistes gairebé al llarg de tota la seva trajectòria), molt més ho ha de fer en el cas del dependentisme polític que representa a Catalunya el Partit Popular. Lliçons morals cap ni una, que la pudor resulta ja insuportable. La d'ells i la dels qui els apuntalen arreu, els del Front Nacional Taronja. L'afebliment de la posició de Madrid en la qüestió catalana és també evident: un Govern espanyol empastifat de corrupció fins al coll, greument desprestigiat, tindrà molt més difícil justificar les seves accions de força. Ara només cal que mantinguem ferm el rumb.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…