Ves al contingut principal

Trama / Vaga

TRAMA. El cas de violència extrema, en triangle, dins el cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona, és dels que necessàriament ha de fer reflexionar molt seriosament quin tipus de gent seleccionem per formar part dels cossos policials. Venim d'una trajectòria difícil, amb casos com el denunciat a Ciutat Morta. Ara, els implicats, apleguen entre tots, una denúncia per un fastigós acte d'humiliació masclista a una agent per part d'un superior, una agressió a un motorista a l'Arrabassada i a un manter al carrer de Barcelona per part dels implicats, el suposat assassinat d'un altre a Montjuïc durant una batuda policial i, finalment, l'assassinat d'un company amb mètodes propis de la màfia del narcotràfic a Sudamèrica. Algú hauria de plantejar-se molt seriosament fins a quin punt és responsable posar a mans d'aquest tipus de gent segons quines armes i la nostra seguretat.

VAGA. "El Periódico" simbolitza la crisi dels mitjans tradicionals en paper, fortament trasbalsats pels canvis en el món de la comunicació. Fer la transició al món digital no és fàcil i, sobretot, resulta econòmicament incert, especialment quan la propietat de l'empresa és la primera que no creu en la viabilitat d'aquest negoci. Les draconianes condicions econòmiques imposades als treballadors han estat la guspira d'un incendi que encara no sabem ben bé com acabarà. Fa impressió veure un web tres dies sense actualització. Hi ha però, un altre ingredient que necessàriament cal destacar: els amos del diari han pres la legítima i irracional decisió de desconnectar del seu entorn i llançar-se a una embogida campanya en suport del dependentisme i en lluita per la negació del vot que volen tres de cada quatre catalans. La línia editorial executada per Enric Hernández és d'autèntic suïcida i ara en veiem les conseqüències.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…