Ves al contingut principal

Autodeterminació / Campanya

AUTODETERMINACIÓ. M'ha fet molta pena escoltar la Núria Parlón: amb els mateixos arguments de fons que el tàndem PP-Ciudadanos, l'alcaldessa de Santa Coloma, en altres temps amb aura de renovació, ha passat de reclamar un referèndum vinculant sobre la independència el setembre de 2012 a negar el dret a l'autodeterminació de Catalunya el juny de 2017: què ha canviat? Bàsicament, una cadira al Comitè Federal del PSOE. La memòria de la tradició històrica del socialisme català del segle XX, de Manuel Serra i Moret a Josep Pallach, trepitjada, per terra. Ideals d'anada i tornada. Principis marxistes (de Groucho). En una demostració de coherència sublim es defensa l'autodeterminació com a principi bàsic, però només mentre la força dels independentistes sigui minoritària. S'accepta decidir, però només si el resultat convé. Un exercici francament galdós, que arruïna un passat i nega el futur. Quanta vergonya passaran quan mirin enrere.

CAMPANYA. Mentre els nostres partits continuen amb la seva precampanya del Referèndum encara a mig gas, les xarxes socials comencen a agafar velocitat de creuer cap a l'1-O. Aquesta setmana ha valgut molt la pena el testimoni a través del seu facebook personal d'un granollerí resident al Japó, exsoldat professional de l'Exèrcit espanyol, anomenat Roberto Giménez González. La seva és una exposició tan brillant que us la recomano molt vivament. El menyspreu actiu i l'abandonament en els serveis pel govern espanyol com a còctel perfecte que ha fet del moviment independentista el corrent de fons més potent de la política catalana durant la darrera dècada. Amb un deliciós detall final que demostra fins a quin punt fins i tot ells saben que ens han perdut: amb motiu de la visita oficial del rei Felip VI al Japó, l'ambaixada espanyola convida als actes tots els espanyols presents a la capital nipona, excepte els catalans. Ja s'entrenen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…