Ves al contingut principal

Autoritari / Baixa

AUTORITARI. Pep Guardiola feia de veu, llegia el manifest de les entitats convocants a la mobilització de diumenge passat en defensa del referèndum. L'impacte mundial de la seva presència ha estat espectacular. La denúncia i la petició internacional d'auxili davant d'un estat impropi que no dubta a trepitjar drets fonamentals. I ha indignat els nostres adversaris que, com Inés Arrimadas, han corregut fins i tot a posar en boca seva paraules (no és el mateix autoritari que totalitari) que mai va pronunciar des de la tribuna solemne de les quatre columnes de Puig i Cadafalch. Cal agrair la potència del seu compromís. Tal i com les histèriques reaccions de la caverna han posat de relleu a continuació, era molt el que s'hi jugava. Ha estat un exemple excel·lent: és ara el temps en què milers de catalans haurem de sortir de la nostra zona de confort i jugar-nos-la personalment. 

BAIXA. Un dels mantres sense cap suport estadístic, que vagi més enllà d'una enquesta de diari de guerra amb preguntes esbiaixades que gairebé contenen ja la resposta que espera l'editor, és aquell que diu des de fa cinc anys que l'independentisme va a la baixa. Aquesta setmana, en boca de la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. Tanta insistència resulta incomprensible: pensen potser que si repeteixen moltes vegades que no existim i si alhora ho desitgen molt intensament, els independentistes desapareixerem com per art d'encanteri. Els fem nosa. Des d'aquest punt de vista, la nostra superioritat moral és esclatant: només els demanem que l'1 d'octubre votin, acceptin el resultat i construeixin conjuntament una República per a tothom, si volen, mantenint la seva doble identitat espanyola; ells, com el 1640, el 1714 o el 1939, simplement, ens ordenen que desapareguem del mapa. I ja no poden.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…