Ves al contingut principal

Autoritari / Baixa

AUTORITARI. Pep Guardiola feia de veu, llegia el manifest de les entitats convocants a la mobilització de diumenge passat en defensa del referèndum. L'impacte mundial de la seva presència ha estat espectacular. La denúncia i la petició internacional d'auxili davant d'un estat impropi que no dubta a trepitjar drets fonamentals. I ha indignat els nostres adversaris que, com Inés Arrimadas, han corregut fins i tot a posar en boca seva paraules (no és el mateix autoritari que totalitari) que mai va pronunciar des de la tribuna solemne de les quatre columnes de Puig i Cadafalch. Cal agrair la potència del seu compromís. Tal i com les histèriques reaccions de la caverna han posat de relleu a continuació, era molt el que s'hi jugava. Ha estat un exemple excel·lent: és ara el temps en què milers de catalans haurem de sortir de la nostra zona de confort i jugar-nos-la personalment. 

BAIXA. Un dels mantres sense cap suport estadístic, que vagi més enllà d'una enquesta de diari de guerra amb preguntes esbiaixades que gairebé contenen ja la resposta que espera l'editor, és aquell que diu des de fa cinc anys que l'independentisme va a la baixa. Aquesta setmana, en boca de la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. Tanta insistència resulta incomprensible: pensen potser que si repeteixen moltes vegades que no existim i si alhora ho desitgen molt intensament, els independentistes desapareixerem com per art d'encanteri. Els fem nosa. Des d'aquest punt de vista, la nostra superioritat moral és esclatant: només els demanem que l'1 d'octubre votin, acceptin el resultat i construeixin conjuntament una República per a tothom, si volen, mantenint la seva doble identitat espanyola; ells, com el 1640, el 1714 o el 1939, simplement, ens ordenen que desapareguem del mapa. I ja no poden.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…