Ves al contingut principal

Autoritari / Baixa

AUTORITARI. Pep Guardiola feia de veu, llegia el manifest de les entitats convocants a la mobilització de diumenge passat en defensa del referèndum. L'impacte mundial de la seva presència ha estat espectacular. La denúncia i la petició internacional d'auxili davant d'un estat impropi que no dubta a trepitjar drets fonamentals. I ha indignat els nostres adversaris que, com Inés Arrimadas, han corregut fins i tot a posar en boca seva paraules (no és el mateix autoritari que totalitari) que mai va pronunciar des de la tribuna solemne de les quatre columnes de Puig i Cadafalch. Cal agrair la potència del seu compromís. Tal i com les histèriques reaccions de la caverna han posat de relleu a continuació, era molt el que s'hi jugava. Ha estat un exemple excel·lent: és ara el temps en què milers de catalans haurem de sortir de la nostra zona de confort i jugar-nos-la personalment. 

BAIXA. Un dels mantres sense cap suport estadístic, que vagi més enllà d'una enquesta de diari de guerra amb preguntes esbiaixades que gairebé contenen ja la resposta que espera l'editor, és aquell que diu des de fa cinc anys que l'independentisme va a la baixa. Aquesta setmana, en boca de la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. Tanta insistència resulta incomprensible: pensen potser que si repeteixen moltes vegades que no existim i si alhora ho desitgen molt intensament, els independentistes desapareixerem com per art d'encanteri. Els fem nosa. Des d'aquest punt de vista, la nostra superioritat moral és esclatant: només els demanem que l'1 d'octubre votin, acceptin el resultat i construeixin conjuntament una República per a tothom, si volen, mantenint la seva doble identitat espanyola; ells, com el 1640, el 1714 o el 1939, simplement, ens ordenen que desapareguem del mapa. I ja no poden.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…