Ves al contingut principal

Castanyes / Civil

CASTANYES. La compareixença del síndic de greuges al Parlament de Catalunya aquesta setmana, en el marc de la comissió sobre l'Operació Catalunya, va resultar senzillament espectacular. La successió de castanyes directes als morros del dependentisme va ser mítica. La incomprensió sobre el tracte al franquisme, la denúncia de la manca de cap investigació pública sobre la creació d'una policia política al servei del govern espanyol, la revolta del ponent italià arran de les pressions escandaloses del Regne d'Espanya amb l'objectiu d'evitar una rebregada de la llei de reforma del Tribunal Constitucional pensada per actuar contra el procés català, el compromís de l'advocat de l'estat espanyol que (a diferència del que es diu aquí) les noves facultats repressives mai s'empraran contra càrrecs electes; la vergonya de veure com la Comissió de Venècia tracta la qualitat de la democràcia a Espanya en la mateixa sessió que la de la Turquia d'Erdogan o l'Hongria d'Orban. Tot molt revelador.

CIVIL. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra tres articles del llibre sisè del nou Codi Civil català, fet que els deixa sense efecte. Fan referència a la regulació de contractes de compravenda i de permuta, fet que l'executiu espanyol situa dins les competències exclusives de l'estat. Amb aquesta suspensió, el Regne d'Espanya no només es passa pel clatell (en deliciosa terminologia Puigdemont) l'ampli consens al nostre país, sinó que supera de fet l'aposta repressiva del primer borbó Felip V i el seu famós Decret de Nova Planta. Després d'imposar-nos via TC una norma autonòmica de dret públic que ningú no ha votat a Catalunya (l'Estatutet de la Maestranza), ara el Constitucional espanyol ens encoloma també per primera vegada a la història el seu dret civil. I és que l'Espanya plurinacional de Pablo Iglesias avança de manera aclaparadora.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…