Ves al contingut principal

Castanyes / Civil

CASTANYES. La compareixença del síndic de greuges al Parlament de Catalunya aquesta setmana, en el marc de la comissió sobre l'Operació Catalunya, va resultar senzillament espectacular. La successió de castanyes directes als morros del dependentisme va ser mítica. La incomprensió sobre el tracte al franquisme, la denúncia de la manca de cap investigació pública sobre la creació d'una policia política al servei del govern espanyol, la revolta del ponent italià arran de les pressions escandaloses del Regne d'Espanya amb l'objectiu d'evitar una rebregada de la llei de reforma del Tribunal Constitucional pensada per actuar contra el procés català, el compromís de l'advocat de l'estat espanyol que (a diferència del que es diu aquí) les noves facultats repressives mai s'empraran contra càrrecs electes; la vergonya de veure com la Comissió de Venècia tracta la qualitat de la democràcia a Espanya en la mateixa sessió que la de la Turquia d'Erdogan o l'Hongria d'Orban. Tot molt revelador.

CIVIL. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra tres articles del llibre sisè del nou Codi Civil català, fet que els deixa sense efecte. Fan referència a la regulació de contractes de compravenda i de permuta, fet que l'executiu espanyol situa dins les competències exclusives de l'estat. Amb aquesta suspensió, el Regne d'Espanya no només es passa pel clatell (en deliciosa terminologia Puigdemont) l'ampli consens al nostre país, sinó que supera de fet l'aposta repressiva del primer borbó Felip V i el seu famós Decret de Nova Planta. Després d'imposar-nos via TC una norma autonòmica de dret públic que ningú no ha votat a Catalunya (l'Estatutet de la Maestranza), ara el Constitucional espanyol ens encoloma també per primera vegada a la història el seu dret civil. I és que l'Espanya plurinacional de Pablo Iglesias avança de manera aclaparadora.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…