Ves al contingut principal

Clavagueres / Club

CLAVEGUERES. Aquesta setmana, mentre Lluís Rabell i Joan Coscubiela només tenien ulls per a la comissió absurda sobre el jutge Vidal (la que més convé al govern espanyol del PP), la que posa llum i taquígrafs sobre l'Operació Catalunya ha ofert nous moments d'autèntiques basques. Si Catalunya tingués una premsa de mirada nacional l'escàndol ompliria informatius i faria vessar rius de tinta. Tots els detalls sobre la formació d'una policia política adreçada a ensorrar els adversaris ideològics. Tot plegat, creuat amb la notícia que la vicepresidenta Saénz de Santamaría, gràcies als nous pressupostos aprovats aquesta setmana, tindrà al seu servei 600 nous agents del CNI, amb un augment de la despesa de 20 MEUR. El virrei Enric Millo ha assegurat que es tracta de fer front a l'amenaça gihadista, però ja se sap que la relació de l'ex-aspirant a les llistes d'Esquerra amb la veritat és, massa sovint, difícil.

CLUB. Tot i els intents de l'unicornisme català de fer veure el contrari, el cert és que el Règim del 78, des de la segona victòria de Mariano Rajoy a les urnes, es reforça més i més. Aquesta setmana hem conegut els convidats espanyols a la reunió anual de l'influent Club Bilderberg, que se celebrarà a Virgínia (Estats Units) aquest cap de setmana, amb l'accés al poder de Donald Trump o l'anàlisi de l'auge dels populismes (com no), com a temes centrals a l'agenda. A més de Luis de Guindos i Ana Botín, garantia d'establishment econòmic, crida l'atenció l'entrada en escena de dos personatges altament especialitzats a falcar l'statu quo: el factòtum del Grupo Prisa Juan Luis Cebrián i la seva criatura política més preuada, l'indígena establert a la metròpoli Albert Rivera. Es tracta, sense dubte, d'una nova demostració que el procés català cap a la independència és un invent de les elits.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…