Ves al contingut principal

Coaccions / Escales

COACCIONS. Del jugador terrassenc Àlex Fàbregas al futbolista sabadellenc Oleguer Presas, linxats pel fet d'expressar les seves opinions, tots som capaços de recordar desenes de casos d'esportistes catalans blasmats, insultats i perjudicats econòmicament i professional per haver-se atrevit a defensar sovint no pas la independència, sinó la simple legitimitat que la societat catalana hi aspiri al seu assoliment. Els esportistes catalans que volen una Catalunya independent no només no poden expressar-ho sense patir represàlies, sinó que estan obligats, sota l'amenaça d'exclusió de les competicions, a assistir-hi a les crides dels combinats estatals. Com sempre, però, l'espanyolisme gira la realitat com un mitjó i aquesta setmana hem hagut d'escoltar el president de la lliga professional espanyola, l'ultra Javier Tebas, presentant els esportistes catalans com a éssers coaccionats per l'independentisme. Que no sigui per tapar la investigació fiscal que l'imputa un frau de cinc milions d'euros.

ESCALES. Cerquen no només la derrota, sinó la humiliació del contrari. Només així s'expliquen fets com el de dilluns, durant la concentració en suport de Joan Josep Nuet, membre de la mesa del Parlament català perseguit per la "justícia" espanyola per haver-se negat a fer de censor dels debats de la cambra. De fet, vàrem viure la representació gràfica del que és el tracte colonial. Només així s'explica que un jutge s'atreveixi a enviar la policia a informar la segona autoritat del país, la presidenta del Parlament, que no pot pujar un tram d'escala fins a la porta d'accés del Palau de Justícia de Barcelona. Tanta voluntat d'humiliació es girarà, sense dubte, contra els qui la impulsen. Ben aviat una nova legalitat tornarà a emparar els nostres drets fonamentals i deixarà de donar cobertura a la seva insofrible fatxenderia, herència del feixisme que els corre per les venes.

Comentaris

  1. LO PITJOR ES QUE LO QUE "VE"ES IGUAL..."NACION ANTROPOLOGICA"AMB CASTELLS,SARDANES I BARRETINES...I PAGANOS ,SOBRE TOT PAGANOS.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…