Ves al contingut principal

Comunicat / Dret

COMUNICAT. Dilluns, els Col·lectius Emma, Wilson i Praga feien públic un comunicat multilingüe en defensa del referèndum. Entitats vinculades a la lluita internacional pels drets de Catalunya, formades per professionals altament reconeguts. Es tracta d'un document important per a fer servir en la batalla definitiva. Explica d'una manera entenedora com hem arribat fins aquí: fonamentalment, gràcies a l'absolut tancament en banda espanyol, una herència claríssima del franquisme. En aquest sentit, entre d'altres, el referèndum a Catalunya seria realment regenerador per a Espanya: suposaria el desbloqueig de la fórmula constitucional. El Règim del 78 es va constituir com a tal, sense via de reforma real, amb la finalitat bàsica de fer-nos presoners com a minoria nacional territorialitzada. La sortida de Catalunya permetria per fi superar aquesta fórmula, nascuda de la por, i permetria Espanya dotar-se d'una estructura constitucional moderna, capaç de reformar-se de manera permanent i d'evolucionar en defensa de la democràcia. Ho necessiten molt.

DRET. El president, al capdavant del Govern i de la majoria parlamentària que representa el poble de Catalunya, han fixat finalment (després de donar-hi tot el temps i més al pacte) data i pregunta perquè puguem exercir un dret fonamental, el de l'autodeterminació dels pobles. Fins ara hem deixat que els nostres adversaris s'atribueixin la legalitat impúdicament sense massa resposta. I no, la llei (també) és del nostre costat, com a mínim, per tres motius: perquè ells defensen només la seva interpretació encarcarada i retrògrada de la Constitució; perquè a Catalunya la llei en vigor des de la sentència del TC del juliol de 2010 mai no ha estat aprovada pel poble; i en tercer lloc, perquè el d'autodeterminació és un principi consagrat pel dret internacional que passa per damunt de qualsevol ordenament constitucional intern. Som-hi, doncs, exercim la democràcia i marxem com abans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…