Ves al contingut principal

Confús / Contradicció

CONFÚS. M'hi he referit moltes vegades: la necessitat imperiosa de disparar contra tot el que es mou a Catalunya provoca una verborrea permanent en el dependentisme molt difícil de gestionar. Necessiten desqualificar cada dia la lluita per la sobirania, amb l'argument que sigui, el que trobin més a mà. I les contradiccions se succeeixen sense treva. La setmana passada era el suposat esborrany de la Llei de Transitorietat filtrat pel CNI: el govern català, no és que volgués celebrar un referèndum, és que ja era a punt de declarar directament la independència. Aquesta setmana, tocava la cara B del disc: a cor, Soraya Sáez de Santamaría acusava Puigdemont d'electoralisme arrossegat per la CUP mentre Carlos Carrizosa, el conegut diputat-humorista de veu aflautada de Ciudadanos, parlava també de muntatge per anar a noves eleccions. Confusió permanent. Aquesta setmana, amb la data i la pregunta, tornaran les amenaces.

CONTRADICCIÓ. Dilluns, roda de premsa de la vicepresidenta espanyola a remolc dels esdeveniments. Objectiu: tapar la porqueria del PP parlant a tota hora del procés català. La intervenció de Soraya Sáenz de Santamaría esdevenia un autèntic cant a la contradicció permanent: com l'editorial de "La Vanguardia" del dia següent (pura causalitat) acusava Puigdemont de reunir-se només amb els seus perquè li diguin allò que vol escoltar. Acte seguit, a pregunta d'un periodista, ratificava que tota l'estratègia contra la sobirania del poble de Catalunya està coordinada de sempre amb el PSOE i CIudadanos, amb els qui ella s'hi ha reunit moltes vegades a Madrid i a Barcelona. Però on la contradicció es concentra de forma mítica és en la sentència que el compte oficial del PP a twitter convertiria en tuit. després esborrat: "Puigdemont quiere hacer un referéndum en lugar de escuchar a los catalanes". Absolutament insuperable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…