Ves al contingut principal

Confús / Contradicció

CONFÚS. M'hi he referit moltes vegades: la necessitat imperiosa de disparar contra tot el que es mou a Catalunya provoca una verborrea permanent en el dependentisme molt difícil de gestionar. Necessiten desqualificar cada dia la lluita per la sobirania, amb l'argument que sigui, el que trobin més a mà. I les contradiccions se succeeixen sense treva. La setmana passada era el suposat esborrany de la Llei de Transitorietat filtrat pel CNI: el govern català, no és que volgués celebrar un referèndum, és que ja era a punt de declarar directament la independència. Aquesta setmana, tocava la cara B del disc: a cor, Soraya Sáez de Santamaría acusava Puigdemont d'electoralisme arrossegat per la CUP mentre Carlos Carrizosa, el conegut diputat-humorista de veu aflautada de Ciudadanos, parlava també de muntatge per anar a noves eleccions. Confusió permanent. Aquesta setmana, amb la data i la pregunta, tornaran les amenaces.

CONTRADICCIÓ. Dilluns, roda de premsa de la vicepresidenta espanyola a remolc dels esdeveniments. Objectiu: tapar la porqueria del PP parlant a tota hora del procés català. La intervenció de Soraya Sáenz de Santamaría esdevenia un autèntic cant a la contradicció permanent: com l'editorial de "La Vanguardia" del dia següent (pura causalitat) acusava Puigdemont de reunir-se només amb els seus perquè li diguin allò que vol escoltar. Acte seguit, a pregunta d'un periodista, ratificava que tota l'estratègia contra la sobirania del poble de Catalunya està coordinada de sempre amb el PSOE i CIudadanos, amb els qui ella s'hi ha reunit moltes vegades a Madrid i a Barcelona. Però on la contradicció es concentra de forma mítica és en la sentència que el compte oficial del PP a twitter convertiria en tuit. després esborrat: "Puigdemont quiere hacer un referéndum en lugar de escuchar a los catalanes". Absolutament insuperable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…