Ves al contingut principal

Confús / Contradicció

CONFÚS. M'hi he referit moltes vegades: la necessitat imperiosa de disparar contra tot el que es mou a Catalunya provoca una verborrea permanent en el dependentisme molt difícil de gestionar. Necessiten desqualificar cada dia la lluita per la sobirania, amb l'argument que sigui, el que trobin més a mà. I les contradiccions se succeeixen sense treva. La setmana passada era el suposat esborrany de la Llei de Transitorietat filtrat pel CNI: el govern català, no és que volgués celebrar un referèndum, és que ja era a punt de declarar directament la independència. Aquesta setmana, tocava la cara B del disc: a cor, Soraya Sáez de Santamaría acusava Puigdemont d'electoralisme arrossegat per la CUP mentre Carlos Carrizosa, el conegut diputat-humorista de veu aflautada de Ciudadanos, parlava també de muntatge per anar a noves eleccions. Confusió permanent. Aquesta setmana, amb la data i la pregunta, tornaran les amenaces.

CONTRADICCIÓ. Dilluns, roda de premsa de la vicepresidenta espanyola a remolc dels esdeveniments. Objectiu: tapar la porqueria del PP parlant a tota hora del procés català. La intervenció de Soraya Sáenz de Santamaría esdevenia un autèntic cant a la contradicció permanent: com l'editorial de "La Vanguardia" del dia següent (pura causalitat) acusava Puigdemont de reunir-se només amb els seus perquè li diguin allò que vol escoltar. Acte seguit, a pregunta d'un periodista, ratificava que tota l'estratègia contra la sobirania del poble de Catalunya està coordinada de sempre amb el PSOE i CIudadanos, amb els qui ella s'hi ha reunit moltes vegades a Madrid i a Barcelona. Però on la contradicció es concentra de forma mítica és en la sentència que el compte oficial del PP a twitter convertiria en tuit. després esborrat: "Puigdemont quiere hacer un referéndum en lugar de escuchar a los catalanes". Absolutament insuperable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…