Ves al contingut principal

Davant / Debat

DAVANT. Poc a poc els mitjans oficials madrilenys van assumint la realitat: per primera vegada des de la matinada de l'11 de setembre de 1714, aquí no pensem recular. A mitja setmana, Pedro J. Ramírez, de visita a Barcelona, tuita el següent: "hables con quien hables sólo hay una coincidencia: Puigdemont está dispuesto a lo que sea con tal de llegar a mártir". Hores després, Ernesto Ekaizer profetitza a la ràdio comtal que el govern espanyol es planteja fer inhabilitar el president Carles Puigdemont. L'acumulació d'indicis que això anirà, finalment, tot i el nefast precedent de reculada el 9-N, fins a les darreres conseqüències, va creixent sense aturador. Convindria, doncs, que s'apartin tots aquells (com ara, els Guardians del Procés) que des de l'independentisme no perden l'oportunitat de desautoritzar els qui van al davant. Com han anunciat els líders de les entitats independentistes, caldrà una intensa mobilització al carrer i insistir en el descrèdit dels qui donen la cara només ajuda a minar-la.

DEBAT. Apassionant entrevista a una de les representants fins fa poques setmanes del Pacte Nacional pel Referèndum, l'arquitecta i exregidora barcelonina del PSC Itziar González. La conversa toca en profunditat el tema essencial: la batalla clau dels propers mesos serà la de la participació. Precisament, per aquest motiu, cal en primer lloc el compromís inequívoc del Govern de Catalunya a fer efectiu el mandat rebut del resultat electoral. Però sobretot aquesta nova oportunitat de dissenyar el futur ha de portar el carrer un debat sentit i omnipresent entre el sí i el no. Cal que sigui una constant a partir d'ara. Itziar González fa una proposta ben atractiva: que convertim el proper Onze de Setembre, a cada ciutat, a cada poble, a cada barri, en un gran debat sobre canvi o continuïtat, Monarquia o República, i tants altres temes que han de marcar l'agenda de la Catalunya del futur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…