Ves al contingut principal

Diminuts / Festival

DIMINUTS. El globus es desinfla? Compte que el gran soufflé no hagi estat finalment el nou referent principal del dependentisme a Catalunya, Ciudadanos. Aquesta setmana, la tria d'Inés Arrimadas com a candidata a unes eleccions autonòmiques que ja no tornaran, ha servit sobretot (a la vista del desèrtic acte públic de presentació) per veure la destrempada general del que hauria de ser el primer partit de l'anti-independentisme a Catalunya. Amb una participació de 825 persones a la votació a través d'internet (no calia ni anar-hi a les seus) i una reducció del cens de militants, en mig any, de fins a un terç del total. El viratge conservador, l'evidència de la seva actuació com a crossa de la corrupció i l'establiment definitiu d'Albert Rivera a Madrid han convertit Ciudadanos en una marca que ja no enganxa ni el seu reduït públic. A la baixa a totes les enquestes, el resultat del 27-S va ser un miratge.

FESTIVAL. El Regne d'Espanya sempre, absolutament sempre, se supera a sí mateix en manca de rigor. Aquesta setmana hem sabut que el seu fiscal anticorrupció, famós per les giragonses amb l'objectiu de mitigar els efectes de les denúncies de corrupció sobre el PP, era propietari d'una casa a través d'una societat "off-shore" a Panamà, en la qual disposava d'una participació del 25% heretada dels seus pares. Que el fiscal en cap encarregat de combatre la corrupció a Espanya disposi de societats al principal paradís fiscal del món és quelcom realment espectacular. Amb el pas dels dies la seva situació esdevenia progressivament insostenible fins a la dimissió. Les reaccions de santa indignació dels partits avaladors del govern Rajoy contrastaven vivament amb el seu suport als pressupostos del PP, que li'n donen vida almenys per a dos anys més. I és que només la nostra victòria a Catalunya pot capgirar la placidesa dels populars.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…