Ves al contingut principal

Diminuts / Festival

DIMINUTS. El globus es desinfla? Compte que el gran soufflé no hagi estat finalment el nou referent principal del dependentisme a Catalunya, Ciudadanos. Aquesta setmana, la tria d'Inés Arrimadas com a candidata a unes eleccions autonòmiques que ja no tornaran, ha servit sobretot (a la vista del desèrtic acte públic de presentació) per veure la destrempada general del que hauria de ser el primer partit de l'anti-independentisme a Catalunya. Amb una participació de 825 persones a la votació a través d'internet (no calia ni anar-hi a les seus) i una reducció del cens de militants, en mig any, de fins a un terç del total. El viratge conservador, l'evidència de la seva actuació com a crossa de la corrupció i l'establiment definitiu d'Albert Rivera a Madrid han convertit Ciudadanos en una marca que ja no enganxa ni el seu reduït públic. A la baixa a totes les enquestes, el resultat del 27-S va ser un miratge.

FESTIVAL. El Regne d'Espanya sempre, absolutament sempre, se supera a sí mateix en manca de rigor. Aquesta setmana hem sabut que el seu fiscal anticorrupció, famós per les giragonses amb l'objectiu de mitigar els efectes de les denúncies de corrupció sobre el PP, era propietari d'una casa a través d'una societat "off-shore" a Panamà, en la qual disposava d'una participació del 25% heretada dels seus pares. Que el fiscal en cap encarregat de combatre la corrupció a Espanya disposi de societats al principal paradís fiscal del món és quelcom realment espectacular. Amb el pas dels dies la seva situació esdevenia progressivament insostenible fins a la dimissió. Les reaccions de santa indignació dels partits avaladors del govern Rajoy contrastaven vivament amb el seu suport als pressupostos del PP, que li'n donen vida almenys per a dos anys més. I és que només la nostra victòria a Catalunya pot capgirar la placidesa dels populars.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…