Ves al contingut principal

Escletxes / Exclusió

ESCLETXES. Vist amb la perspectiva d'alguns dies és com si l'anhelat anunci de la data i la pregunta del referèndum haguessin reconduït el relat del dependentisme. A les amenaces completament desaforades i l'afirmació taxativa que no es farà, dites per terra, mar i aire abans de la concreció de l'1-O, ha seguit, especialment en boca dels líders a Catalunya, l'afirmació diària que tot plegat no serà més que un nou 9-N. Com a exemple, des de les pàgines del paper dels Godó, Jordi Juan especulava dilluns (una altra vegada!) "I si el referèndum només fos un MacGuffin per despistar?" A mesura que avancem i concretem, el dependentisme anirà descobrint que no li queda un altre camí que el de fer veure que no es conscient de com desapareix "de facto" la sobirania del Regne d'Espanya a Catalunya o bé desplegar un nivell de repressió (anava a dir sense precedents, però no, amb molts precedents) generalitzada.

EXCLUSIÓ. Mantenir el cos de Mossos d'Esquadra, responsable de l'ordre públic i policia integral de Catalunya, fora de l'Europol, més encara en situació d'alerta quatre sobre cinc, ha estat un moviment criticat fins i tot pels sindicats europeus. Un escàndol majúscul pel qual el Govern espanyol hauria d'assumir conseqüències. Entre tant, el cap de l'agència de detectius Método 3, Francisco Marco, situava aquesta setmana certs responsables sindicals de la policia catalana com a membres destacats de l'Operació Catalunya. Cap sorpresa. Fart de tanta irresponsabilitat, el president Puigdemont ha tirat pel dret amb la convocatòria unilateral (per a la qual és plenament competent) de la Junta de Seguretat de Catalunya i el ministre Zoido, tot i fer-se el despistat ha hagut d'acceptar finalment la cita. Com en tants altres aspectes de la relació Catalunya-Espanya (per desgràcia) beneïda unilateralitat, únic capteniment que els obliga finalment a sortir de l'immobilisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…