Ves al contingut principal

Etnicisme / Fugir

ETNICISME. No el llegeixo gaire: comparar el seu nivell com a crític televisiu, de superficialitat convertida en norma, amb el d'una Mònica Planas, per exemple, és de riure. Però l'altre dia vaig quedar horroritzat amb la lectura de la seva columna al diari del comissari Hernández. "Nuria Roca i la pancatalanitat de TV-3" és un escrit que si no fos perquè prové del diari progre per excel·lència del país, caldria qualificar d'etnicista i xenòfob. Tot i que com a veu als mitjans, Núria Roca s'ha mostrat sempre en contra de la independència (i molt en contra), l'anàlisi de Ferran Monegal sobre el seu fitxatge com a presentadora de la nova temporada d'Els Matins a TV3 només té en compte una sola dada: els seus orígens valencians, comuns amb els del nou director de la casa. La voluntat de criticar en clau de procés tot el que fa la televisió catalana hauria de tenir els seus límits.

FUGIR. Aquesta setmana hem viscut les darreres onades de la commemoració de les primeres eleccions posteriors a la mort de Franco, celebrades ara tot just ha fet 40 anys. La memòria sempre endolceix els fets: hem sentit com Raimon Obiols negava que Esquerra Republicana fos apartada dels comicis; ja se sap, coses dels republicans monàrquics d'aquest país i de l'altre. Amb Miquel Roca al capdavant, els polítics del moment han sortit a alliçonar-nos sobre la necessitat del pacte i la transacció. Però com és evident qui és que no vol negociar res, han hagut d'acabar recordant-nos, com els militars que van escriure l'article 2 de l'actual Constitució espanyola producte d'aquella legislatura constituent, qui mana aquí. El seu article al diari comtal acaba amb les següents paraules: "incluso las ambiciones más legítimas no pueden ignorar las consecuencias de lo que proponen". I no puc estar més d'acord, abandonar Espanya és completament imprescindible.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…