Ves al contingut principal

Gratis / Improvisar

GRATIS. Mentre els universitaris catalans es manifesten contra les matrícules més cares de la història, a altres indrets el gratis total s'imposa. L'any vinent, els alumnes de graus i màsters que superin sencer el primer curs a les universitats andaluses rebran una bonificació del 99% en la matrícula de l'any següent. La mesura resulta bastant incomprensible si tenim en compte la dificultat comparada entre els diferents estudis (un aprovat en història comparat amb un en telecomunicacions), però sobretot si parem compte a quina és la situació de fallida de l'Estat espanyol. Acredita, a més, l'espoli que suposa el funcionament real del sistema de finançament caducat de fa tres anys i que permet drenar ingents recursos en direcció a les comunitats menys productives del país, a les quals es premia sistemàticament amb serveis i bonificacions de les quals no disposen les que més hi contribueixen. Tot un estímul al treball, sí senyor.

IMPROVISAR. Aquesta setmana, la del feliç anunci de data i pregunta, alguns sectors de l'independentisme han llançat la idea de desar al calaix la Llei de Transitorietat i aprovar simplement i estrictament una llei de referèndum, tot cercant la complicitat (mai assolible) dels Comuns. Com recordareu, a finals d'any s'havia anunciat un acord pràcticament complet sobre aquesta llei entre Junts pel Sí i la CUP. Francament, no sembla ara el moment més indicat per a replantejar-ho tot. Més encara si separar la regulació del referèndum de la Llei de Transitorietat reforça els elements d'incertesa: més enllà dels principis generals del dret internacional que estableixen el dret a l'autodeterminació dels pobles, si no s'estableix una cobertura jurídica (davant jutges, policies i funcionaris en general) situada per damunt les lleis espanyoles (encara que sigui només per a la qüestió estricta del referèndum) no sé si ens en sortirem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…