Ves al contingut principal

Indecència / Partits

INDECÈNCIA. "ERC usa mucho el 'Espanya ens roba', pero cuando los que nos roban son con los que comparten listas son más comprensivos". Aquest és el nivell. La capacitat de mentir dels taronges és proverbial, perquè ja se sap que passa a Catalunya. Espanya ens roba és una expressió patentada per Solidaritat (SI) i que avui en dia només repeteix l'Alfons López Tena, actual home de referència del dependentisme. Que aquesta acusació es llenci des d'un país que falca el partit més corrupte d'Europa a totes les institucions on necessita completar majoria té molta, molta gràcia. I entretant, a la mateixa roda de premsa, la portaveu de Ciudadanos demanava que el seu diputat díscol a les Corts valencianes abandoni el partit. Perquè ja se sap quines coses passen al partit més coherent en l'esperit de renovació, l'esperança de l'Íbex35, el de la respiració assistida al Règim del 78.

PARTITS. Mentre els setanta cercles de Podem a Catalunya continuen amb la seva deliberació sobre l'actitud que ha de prendre el partit envers el referèndum (aparentment, amb la batalla plantejada entre sí cal considerar-lo vinculant o no), el portaveu de Podemos, Pablo Echenique, amb el tradicional esperit de dalt a baix de la direcció de Pablo Iglesias ha decidit que el debat s'ha acabat a la colònia i que des de la metròpoli diuen el què. Que no avalaran un referèndum unilateral. En el dia de la marmota de l'esperança espanyola, Echenique verbalitza el mateix que ja em viscut en quaranta anys de relació amb el PSOE: els votants de Podem a Catalunya no pensen el mateix que els de Podemos a Espanya i aquesta dualitat d'interessos esdevé sempre imposició des de la metròpoli. Una imposició que acaba trinxant els qui intenten mantenir els equilibris a la colònia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…