Ves al contingut principal

Infantilisme / Internacional

INFANTILISME. Sobretot que es pensin que són els grans protagonistes de tot plegat. De la mateixa manera que porten mesos dient que el Referèndum és la pantalla passada que només ells han defensat sempre, sense adonar-se que és precisament per repescar-los a ells (ai, santa innocència, que no volen!) que s'hi ha tornat, ara també necessiten creure que han salvat el Pacte Nacional pel Referèndum. Com als folls, se'ls hi ha de donar la raó i deixar la porta sempre oberta al pacte. Això sí, emprenent la via unilateral com si l'acord amb l'Estat espanyol estigués, com està, absolutament tancat a pany i forrellat. Apuntar-se al carro dient que no consideraran vinculant el resultat suposa una flagrant contradicció amb tot el que han defensat durant els darrers mesos. Ara bé, si es comprometen amb el Referèndum i hi van a votar, com si el consideren animal de companyia.

INTERNACIONAL. L'associació Drets (que tan bona feina ha fet i fa en defensa dels drets dels catalans víctimes de la xenofòbia i el racisme consubstancials al nacionalisme espanyol), en combinació amb l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA), han decidit ampliar la querella criminal contra dos responsables d'interior a l'ambaixada espanyola a Andorra, i els antics cap d'afers interns de la policia d'allà, Marcelino Martín Blas, i l'exnúmero dos del cos, Eugenio Pino, sota l'acusació de coaccions, xantatge i extorsió. Demanen al jutge que aixequi la protecció diplomàtica de tots plegats. Es tracta d'una via per obrir un front internacional en resposta a l'Operació Catalunya. Atès que cap fiscal que viu i treballa a Catalunya sembla disposat a moure un dit en defensa dels drets de les persones afectades, sembla lògic que acabi essent la justícia internacional la que acabi dirimint, d'aquí molts anys, la qüestió. Ja serem independents.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…