Ves al contingut principal

Justícia / Participació

JUSTÍCIA. El Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de donar una sonora plantofada al Regne d'Espanya. La causa: la flagrant indefensió de la segona autoritat del País Basc (i altres dos membres de la mesa del Parlament d'aquell país), perseguida per la justícia espanyola, en un procediment penal sense garanties. Encara que amb tretze anys de retard, la sentència serveix per posar a lloc els estàndards democràtics d'un estat que ha estat condemnat per negar-se a investigar la pràctica sistemàtica de tortures als detinguts i que ha organitzat un banda criminal per atemptar contra dels enemics de l'estat. Encara que els representants del Règim del 78 hagin tancat files a l'hora de defensar la seva actuació i negar cap vinculació amb la violència judicial emprada contra les autoritats catalanes, és evident que la sentència europea retrata a la perfecció la manca de legitimitat de l'Estat espanyol a Catalunya. 

PARTICIPACIÓ. Més enllà de la voluntat o no d'aplicar mesures repressives excepcionals, el problema bàsic a superar de cara al referèndum serà el boicot del dependentisme a la participació. L'ofensiva contra una suposada "manca de garanties democràtiques" serà el principal cavall de batalla a l'hora d'intentar desarborar-lo: dijous, "El Periódico" comparava el referèndum amb el 9-N arran de la implicació de voluntaris com a agents electorals, fet que preveu la llei vigent. El Parlament i el Govern de Catalunya hauran de demostrar empíricament durant les setmanes anteriors que controlen efectivament el territori i que l'única manera possible d'aturar la independència serà una victòria del no. Si la participació no supera la meitat dels cens tornarem a viure la repetició del 27-S: els mateixos independentistes que van convertir la victòria 48 a 39 d'aleshores en derrota, tornaran a dir que el resultat del referèndum no pot aplicar-se.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…