Ves al contingut principal

Nació / Reforma

NACIÓ. El darrer Congrés del PSOE, el de la tornada de Pedro Sánchez (poseu-vos el pitet, que ara comença la cacera de bruixes a nivell territorial) ens ha deixat, a més d'una nova burla en forma d'afirmació de republicanisme monàrquic, la paròdica aproximació dels socialistes espanyols a la revolta catalana. La solució a la resistència a la colònia consisteix a repetir moltes vegades la paraula plurinacional sense que ningú tingui ni punyetera idea de què vol dir. Això sí, deixant claríssim què és que no vol dir: sobirania. Nació pot ser qualsevol cosa que vulguem els catalans, fixa't si en són de generosos. Ara, que quedi clar, sempre que no interfereixi l'exercici del poder real des del tàndem "Nuevos Ministerios - Palco del Bernabeu". El resum és meridianament clar: anomenar-nos nació sense sobirania és una altra manera de dir-nos indígenes, éssers inferiors, escòria a la que cal esprémer i dirigir. Gràcies, PSOE.

REFORMA. L'alcalde de Viladecans Carles Ruiz, nou membre de la direcció dels socialistes, afirmava aquesta setmana a Els Matins que "totes les enquestes" assenyalen que l'opció federal té més suports que la independència. Encara que no va citar cap de les seves múltiples fonts, segurament s'hi referia a les que contenen preguntes tan teledirigides com les que el diari El País publica habitualment. Tant criticar l'independentisme per parlar en nom del país i resulta que el dependentisme federal fa el mateix, però amb menys suport. Més enllà de les enquestes, la darrera vegada que als catalans se'ls ha preguntat quin model de país volen, el 27-S de 2015, només un 21,68% va preferir una Catalunya federal (PSC i CSQP), si voleu estirat fins a un 24,19% amb la suma d'Unió. El fracàs d'aquesta aposta va ser tan clar que fins i tot els partidaris de continuar amb l'autonomisme en van treure més vots (26,43% de PP i Cs).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…