Ves al contingut principal

Nervis / Pacte

NERVIS. Autèntic pànic. Alerta molt greu davant la presidència de torn estoniana de la UE que comença el primer de juliol, en substitució d'un Regne Unit camí del Brexit. Les admonicions del parlamentari europeu del Partido Popular espanyol Esteban González Pons rebel·len autèntic estupor. Amb un nivell de prevencions impropi d'una amenaça, com la catalana al règim del 78, segons ells mateixos, completament inviable. Sobta que una cosa tan impossible, per a evitar la qual, com va explicar el ministre García-Margallo, el Regne d'Espanya està gastant a raig fet en matèria militar, ocupi tants esforços. Però és que convèncer un país que es independent gràcies a un referèndum unilateral i una DUI fa poc més de vint-i-cinc anys que fer el mateix avui és molt dolent, costarà un esforç diplomàtic considerable. Tant, que vés que no siguin els estonians dels primers a reconèixer la República Catalana.

PACTE. Dilluns, després de l'amenaça al matí de la vicepresidenta del govern espanyol, el president Puigdemont celebrava al Palau de la Generalitat una cimera amb els partits partidaris del referèndum, amb l'excepció de Catalunya en Comú, immersa en una divisió cada vegada més evident entre partidaris i contraris a l'únic referèndum possible, és a dir, l'unilateral. A la mateixa hora, Xavier Domènech era ocupat a Madrid, presentant la moció de censura a Mariano Rajoy que, després del no del PSOE a encapçalar-la, no té cap mena de futur. Segons sembla, una presa de contacte per parlar sobre les properes passes, entre les quals, la fixació de la data i la pregunta. Convindria no reiterar massa la fórmula, que recorda de manera funesta el trànsit cap al 9-N. Ara correspon aplegar el Pacte Nacional pel Referèndum i donar-li tot el protagonisme. Sense dubte, data i pregunta des de baix i sense dilacions tindran molta més força.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…