Ves al contingut principal

Nervis / Pacte

NERVIS. Autèntic pànic. Alerta molt greu davant la presidència de torn estoniana de la UE que comença el primer de juliol, en substitució d'un Regne Unit camí del Brexit. Les admonicions del parlamentari europeu del Partido Popular espanyol Esteban González Pons rebel·len autèntic estupor. Amb un nivell de prevencions impropi d'una amenaça, com la catalana al règim del 78, segons ells mateixos, completament inviable. Sobta que una cosa tan impossible, per a evitar la qual, com va explicar el ministre García-Margallo, el Regne d'Espanya està gastant a raig fet en matèria militar, ocupi tants esforços. Però és que convèncer un país que es independent gràcies a un referèndum unilateral i una DUI fa poc més de vint-i-cinc anys que fer el mateix avui és molt dolent, costarà un esforç diplomàtic considerable. Tant, que vés que no siguin els estonians dels primers a reconèixer la República Catalana.

PACTE. Dilluns, després de l'amenaça al matí de la vicepresidenta del govern espanyol, el president Puigdemont celebrava al Palau de la Generalitat una cimera amb els partits partidaris del referèndum, amb l'excepció de Catalunya en Comú, immersa en una divisió cada vegada més evident entre partidaris i contraris a l'únic referèndum possible, és a dir, l'unilateral. A la mateixa hora, Xavier Domènech era ocupat a Madrid, presentant la moció de censura a Mariano Rajoy que, després del no del PSOE a encapçalar-la, no té cap mena de futur. Segons sembla, una presa de contacte per parlar sobre les properes passes, entre les quals, la fixació de la data i la pregunta. Convindria no reiterar massa la fórmula, que recorda de manera funesta el trànsit cap al 9-N. Ara correspon aplegar el Pacte Nacional pel Referèndum i donar-li tot el protagonisme. Sense dubte, data i pregunta des de baix i sense dilacions tindran molta més força.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…