Ves al contingut principal

Podridura / Provocació

PODRIDURA. Els detalls de la sentència del Tribunal Constitucional que ha tombat l'amnistia fiscal impulsada pel ministre espanyol Cristóbal Montoro en 2012 resulten escruixidors. El ponent, l'exdiputat del PP Andrés Ollero. Segons fons del mateix tribunal, el govern espanyol ja havia estat informat un any abans que el procediment es declararia inconstitucional, però el TC ha trigat tot aquest temps, a la pràctica, perquè l'amnistia sigui irreversible. Segons la Inspecció d'Hisenda, si la sentència s'hagués produït abans de desembre de 2016, les regularitzacions de diners a l'exterior no serien fermes. Ara, ja han prescrit. Segons la mateixa sentència el defecte de forma en la regularització era "evident": una evidència que han trigat cinc anys a escatir. Aquest és l'estat de dret que diuen voler defensar del cop d'estat dels qui volen posar les urnes. Mentre les portades de la premsa madrilenya parlen del frau fiscal d'un jugador de la selecció portuguesa anomenat Cristiano Ronaldo.

PROVOCACIÓ. La massiva presència a l'acte de Montjuïc va fer mal a la metròpoli. Impotents per negar la capacitat de mobilització novament contrastada, a la capital del regne van optar per les fórmules habituals de primer de manipulació: que si els entrepans i els autocars per anar d'excursió. Sempre, faltant al respecte de tot aquell qui manifesti una opinió discrepant. Per a la vicepresidenta, la convocatòria va ser una provocació. Curiós concepte aquest de democràcia per al qual quan la gent s'ajunta per reivindicar drets provoca. Francament, cal demanar al govern espanyol, si aquesta és la seva línia argumental, que no hi caigui. Com dirien ells, fermesa democràtica. Respondre no fent res. Com que només volem provocar no cal que facin res per aturar el referèndum de l'1 d'octubre. Total, ells i una part de l'independentisme encara es pensen que en el fons no volem la independència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…