Ves al contingut principal

Podridura / Provocació

PODRIDURA. Els detalls de la sentència del Tribunal Constitucional que ha tombat l'amnistia fiscal impulsada pel ministre espanyol Cristóbal Montoro en 2012 resulten escruixidors. El ponent, l'exdiputat del PP Andrés Ollero. Segons fons del mateix tribunal, el govern espanyol ja havia estat informat un any abans que el procediment es declararia inconstitucional, però el TC ha trigat tot aquest temps, a la pràctica, perquè l'amnistia sigui irreversible. Segons la Inspecció d'Hisenda, si la sentència s'hagués produït abans de desembre de 2016, les regularitzacions de diners a l'exterior no serien fermes. Ara, ja han prescrit. Segons la mateixa sentència el defecte de forma en la regularització era "evident": una evidència que han trigat cinc anys a escatir. Aquest és l'estat de dret que diuen voler defensar del cop d'estat dels qui volen posar les urnes. Mentre les portades de la premsa madrilenya parlen del frau fiscal d'un jugador de la selecció portuguesa anomenat Cristiano Ronaldo.

PROVOCACIÓ. La massiva presència a l'acte de Montjuïc va fer mal a la metròpoli. Impotents per negar la capacitat de mobilització novament contrastada, a la capital del regne van optar per les fórmules habituals de primer de manipulació: que si els entrepans i els autocars per anar d'excursió. Sempre, faltant al respecte de tot aquell qui manifesti una opinió discrepant. Per a la vicepresidenta, la convocatòria va ser una provocació. Curiós concepte aquest de democràcia per al qual quan la gent s'ajunta per reivindicar drets provoca. Francament, cal demanar al govern espanyol, si aquesta és la seva línia argumental, que no hi caigui. Com dirien ells, fermesa democràtica. Respondre no fent res. Com que només volem provocar no cal que facin res per aturar el referèndum de l'1 d'octubre. Total, ells i una part de l'independentisme encara es pensen que en el fons no volem la independència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…