Ves al contingut principal

Sobrats / Vinculant

SOBRATS. El cap de setmana passat el president Puigdemont acudia a les tradicionals jornades de Sitges organitzades pel Cercle d'Economia, la millor representació de la gran teranyina del poder a Catalunya de la qual ens ha parlat Roger Vinton en la seva recent obra homònima. Les grans, negres i peludes aranyes presents no van qüestionar al president espanyol la seva persistent actitud xulesca i amenaçadora, de buidatge de competències i d'asfíxia premeditada del país on són (fet que els afecta fins i tot a ells directament, però què hi farem, tot per la pàtria). En canvi, es van permetre el luxe de tractar amb enorme menyspreu el president de la Generalitat a qui, al final de la seva intervenció, només van formular una sola pregunta. Qui s'han pensat que són aquests cretins? Una de les coses més valuoses del procés és que es faci contra aquesta caterva de sobrats.

VINCULANT. Dijous coneixíem a l'avançada la posició de la Nova ICV en relació al referèndum. La veritat, bastant poc original, a l'estela de l'Albano-Dante Fachín. Impossibilitats d'enfrontar-se a la clara majoria dels seus votants, partidaris d'un Referèndum encara que sigui unilateral, han optat per mantenir el puta-i-ramonetisme habitual donant-hi suport però declarant que no el consideraran vinculant. Vaja, que després de tractar tothom de processista durant un any i mig ara volen un altre 9-N. La notícia és important, perquè pot arrossegar alguns punts a l'alça la participació, suficient per convertir el resultat, contra la seva voluntat, en vinculant. Això sí, cal pregar-los dues coses: que alguns dels seus facin campanya pel no, que la necessitem; i que deixin de posar-se "estupendos" cada dia amb les garanties democràtiques i la Comissió de Venècia, perquè si no l'han de considerar vinculant, tampoc no cal ser tan primmirats.

Comentaris

  1. AIXO D'ARANYA NEGRE,AMB "SONA" A BLASCO IBAÑEX...EL CAPITAL NO T'ENTRANYES,DEIA EL MEU AVI,NI PATRIA,NOMES S'AGENOLLA DAVANT QUI LI PERMET SEGUIR XUCLAN DE LA MAMELLA,I EL PP.ELS HI PERMET...MONTORO,MONTORO,MONTORO¡¡¡¡.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…