Ves al contingut principal

Subvencionar / Valenta

SUBVENCIONAR. Aquesta setmana hem sabut, gràcies a la resposta parlamentària del Govern espanyol a una pregunta de "En Marea" que l'executiu de José María Aznar va lliurar a la Fundació Francisco Franco, entre els anys 2000 i 2003, ajuts per valor de 150.000 euros. El segon país amb més desapareguts polítics del món, només per darrera de Cambodja, paga els seus enterradors, alhora que nega recursos als qui volen lliurar les restes a les seves famílies. Mentre el corresponsal de "The New York Times" a Espanya es posa les mans al cap davant la presència al carrer de banderes i símbols falangistes que intenten fer callar la veu del president Puigdemont a la capital del Regne, l'Estat espanyol es dedica a subvencionar el feixisme. Tot plegat, mentre els fills i els néts dels qui el 1939 varen acusar de rebel·lió els defensors de la legalitat republicana, titllen ara de colpistes als qui reclamen votar. Quines ganes de federar-nos amb ells!

VALENTA. Amb tot l'aparell de l'Estat al darrera, amb els fons reservats i l'exèrcit, amb tot l'establishment falcant el seu control dels ressorts del poder, La Caixa i el Cercle d'Economia, el líder del PP a la colònia, de cervell inversament proporcional al seu volum total, va pel país parlant de la suposada "Catalunya valenta". Molt. El contrapunt el posava dimarts la periodista madrilenya Patricia López en la seva compareixença a la comissió sobre l'Operació Catalunya al si del Parlament. Si no l'heu escoltat, cal fer-ho: és un testimoni impressionant, dels riscos, fins i tot personals, que ha suposat a la gent del diari publico.es la publicació d'informació sobre el major escàndol democràtic al Regne d'Espanya des dels GAL. Afortunadament, allà encara resta qui és conscient d'on poden acabar portant els discrepants envers els poders de l'Estat si es consolida una manera de fer directament mafiosa per part dels poders públics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…