Ves al contingut principal

Subvencionar / Valenta

SUBVENCIONAR. Aquesta setmana hem sabut, gràcies a la resposta parlamentària del Govern espanyol a una pregunta de "En Marea" que l'executiu de José María Aznar va lliurar a la Fundació Francisco Franco, entre els anys 2000 i 2003, ajuts per valor de 150.000 euros. El segon país amb més desapareguts polítics del món, només per darrera de Cambodja, paga els seus enterradors, alhora que nega recursos als qui volen lliurar les restes a les seves famílies. Mentre el corresponsal de "The New York Times" a Espanya es posa les mans al cap davant la presència al carrer de banderes i símbols falangistes que intenten fer callar la veu del president Puigdemont a la capital del Regne, l'Estat espanyol es dedica a subvencionar el feixisme. Tot plegat, mentre els fills i els néts dels qui el 1939 varen acusar de rebel·lió els defensors de la legalitat republicana, titllen ara de colpistes als qui reclamen votar. Quines ganes de federar-nos amb ells!

VALENTA. Amb tot l'aparell de l'Estat al darrera, amb els fons reservats i l'exèrcit, amb tot l'establishment falcant el seu control dels ressorts del poder, La Caixa i el Cercle d'Economia, el líder del PP a la colònia, de cervell inversament proporcional al seu volum total, va pel país parlant de la suposada "Catalunya valenta". Molt. El contrapunt el posava dimarts la periodista madrilenya Patricia López en la seva compareixença a la comissió sobre l'Operació Catalunya al si del Parlament. Si no l'heu escoltat, cal fer-ho: és un testimoni impressionant, dels riscos, fins i tot personals, que ha suposat a la gent del diari publico.es la publicació d'informació sobre el major escàndol democràtic al Regne d'Espanya des dels GAL. Afortunadament, allà encara resta qui és conscient d'on poden acabar portant els discrepants envers els poders de l'Estat si es consolida una manera de fer directament mafiosa per part dels poders públics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…