Tallar / Tapar

TALLAR. La imputació del diputat Germà Gordó en la trama del 3% ha obert una tempesta política notable. Més enllà de les seves veritables responsabilitats tothom sap que és la baula feble de la majoria de Govern. Fins i tot els més conspicus defensors del paper del president Mas (per cert, divertit com ara ha esdevingut referent del diari comtal, en contraposició als excessos de la CUP que suposadament guien Puigdemont!) comencen a albirar la necessitat de tallar amarres amb el passat. La gent jove que comanda el PDeCAT té tot el dret a posar distància amb l'etapa de finançament fosc i conductes probablement poc edificants des del poder públic de l'antiga Convergència. S'hi juguen la credibilitat. I si això és important per al nou partit, molt més ho és per a la jove República Catalana que ve: no podem construir-la mentre els nostres adversaris posen cada dia el dit a la nafra del passat.

TAPAR. No hi ha dia en el qual el dependentisme no ens acusi de controlar i adoctrinar des dels mitjans. Sempre falsament i de vegades de manera surrealista: com quan Xavier Vidal-Folch surt en defensa de Josep Cuní, com si la culpa que el comte de Godó estigui fart de perdre diners a cabassos amb ell fos dels independentistes. Aquesta setmana hem sabut que fins a vuit ministeris del govern espanyol interposaran un contenciós-administratiu davant l'Audiència Nacional contra el dictament del Consejo de la Transparencia que els obliga a explicar quines són les quantitats i els criteris amb els quals han repartit 37,7 MEUR entre els mitjans de comunicació. Es tracta de tapar al preu que sigui, fins i tot el del descrèdit més absolut, les seves maniobres per reforçar la posició política del PP mitjançant la utilització dels recursos públics. Una més, doncs.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas