Ves al contingut principal

Tallar / Tapar

TALLAR. La imputació del diputat Germà Gordó en la trama del 3% ha obert una tempesta política notable. Més enllà de les seves veritables responsabilitats tothom sap que és la baula feble de la majoria de Govern. Fins i tot els més conspicus defensors del paper del president Mas (per cert, divertit com ara ha esdevingut referent del diari comtal, en contraposició als excessos de la CUP que suposadament guien Puigdemont!) comencen a albirar la necessitat de tallar amarres amb el passat. La gent jove que comanda el PDeCAT té tot el dret a posar distància amb l'etapa de finançament fosc i conductes probablement poc edificants des del poder públic de l'antiga Convergència. S'hi juguen la credibilitat. I si això és important per al nou partit, molt més ho és per a la jove República Catalana que ve: no podem construir-la mentre els nostres adversaris posen cada dia el dit a la nafra del passat.

TAPAR. No hi ha dia en el qual el dependentisme no ens acusi de controlar i adoctrinar des dels mitjans. Sempre falsament i de vegades de manera surrealista: com quan Xavier Vidal-Folch surt en defensa de Josep Cuní, com si la culpa que el comte de Godó estigui fart de perdre diners a cabassos amb ell fos dels independentistes. Aquesta setmana hem sabut que fins a vuit ministeris del govern espanyol interposaran un contenciós-administratiu davant l'Audiència Nacional contra el dictament del Consejo de la Transparencia que els obliga a explicar quines són les quantitats i els criteris amb els quals han repartit 37,7 MEUR entre els mitjans de comunicació. Es tracta de tapar al preu que sigui, fins i tot el del descrèdit més absolut, les seves maniobres per reforçar la posició política del PP mitjançant la utilització dels recursos públics. Una més, doncs.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…