Ves al contingut principal

Tallar / Tapar

TALLAR. La imputació del diputat Germà Gordó en la trama del 3% ha obert una tempesta política notable. Més enllà de les seves veritables responsabilitats tothom sap que és la baula feble de la majoria de Govern. Fins i tot els més conspicus defensors del paper del president Mas (per cert, divertit com ara ha esdevingut referent del diari comtal, en contraposició als excessos de la CUP que suposadament guien Puigdemont!) comencen a albirar la necessitat de tallar amarres amb el passat. La gent jove que comanda el PDeCAT té tot el dret a posar distància amb l'etapa de finançament fosc i conductes probablement poc edificants des del poder públic de l'antiga Convergència. S'hi juguen la credibilitat. I si això és important per al nou partit, molt més ho és per a la jove República Catalana que ve: no podem construir-la mentre els nostres adversaris posen cada dia el dit a la nafra del passat.

TAPAR. No hi ha dia en el qual el dependentisme no ens acusi de controlar i adoctrinar des dels mitjans. Sempre falsament i de vegades de manera surrealista: com quan Xavier Vidal-Folch surt en defensa de Josep Cuní, com si la culpa que el comte de Godó estigui fart de perdre diners a cabassos amb ell fos dels independentistes. Aquesta setmana hem sabut que fins a vuit ministeris del govern espanyol interposaran un contenciós-administratiu davant l'Audiència Nacional contra el dictament del Consejo de la Transparencia que els obliga a explicar quines són les quantitats i els criteris amb els quals han repartit 37,7 MEUR entre els mitjans de comunicació. Es tracta de tapar al preu que sigui, fins i tot el del descrèdit més absolut, les seves maniobres per reforçar la posició política del PP mitjançant la utilització dels recursos públics. Una més, doncs.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…