Ves al contingut principal

Voluntaris / Votar

VOLUNTARIS. A mesura que les amenaces xulesques deixin de resultar creïbles, el dependentisme és concentrarà en el veritable pla A, la gran batalla d'aquí l'1-O: intentar convèncer de la manca de garanties del referèndum (al qual, per començar, mai s'hi referiran com a tal). Són tan grans les ganes de fresar aquesta via que les avançades taronges ja ha començat a explorar-la intensament aquesta setmana. A l'anunci del president Puigdemont que s'obrirà una bossa per a registrar-se com a agent de l'administració electoral, Carrizosa, Arrimadas i els escuders Enric Hernández i Màrius Carol s'hi han abraonat al crit d'això demostra que fareu un altre 9-N. Podem preparar-nos: es tracta d'embrutir cada cosa que anunciï la majoria independentista, encara que (com és el cas) sigui exactament igual que el que disposa la llei electoral espanyola a l'ús fins ara. Ens caldrà molta paciència i serenitat per anar desmuntant el seu frau permanent.

VOTAR. Després que Núria Parlón (Santa Coloma de Gramenet) o Nuria Marín (l'Hospitalet de Llobregat) s'hi hagin manifestat abans en el mateix sentit, aquesta setmana els alcaldes socialistes de Lleida i Cornellà de Llobregat, Àngel Ros i Antonio Balmón, han confirmat que no posaran els seus ajuntaments a disposició de la gent. Juan Gómez regidor lleidatà de (atenció!) Participació Ciutadana ha arribat afirmar, brillant, que "els ciutadans també tenen dret a no tenir un referèndum". Espectacular: cal respectar el dret a fer obligatòria la negació de l'exercici d'un dret. La Generalitat, doncs, al centenar i escaig de poblacions que són fora de l'Associació de Municipis per la Independència, té l'obligació de preparar especialment a consciència el referèndum: cal disposar punts de votació paral·lels el més propers possibles als oficials, a fi que els ciutadans hi puguin prendre part amb la màxima tranquil·litat. La vergonya que recaurà sobre els seus alcaldes serà infinita.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…