Ves al contingut principal

Voluntaris / Votar

VOLUNTARIS. A mesura que les amenaces xulesques deixin de resultar creïbles, el dependentisme és concentrarà en el veritable pla A, la gran batalla d'aquí l'1-O: intentar convèncer de la manca de garanties del referèndum (al qual, per començar, mai s'hi referiran com a tal). Són tan grans les ganes de fresar aquesta via que les avançades taronges ja ha començat a explorar-la intensament aquesta setmana. A l'anunci del president Puigdemont que s'obrirà una bossa per a registrar-se com a agent de l'administració electoral, Carrizosa, Arrimadas i els escuders Enric Hernández i Màrius Carol s'hi han abraonat al crit d'això demostra que fareu un altre 9-N. Podem preparar-nos: es tracta d'embrutir cada cosa que anunciï la majoria independentista, encara que (com és el cas) sigui exactament igual que el que disposa la llei electoral espanyola a l'ús fins ara. Ens caldrà molta paciència i serenitat per anar desmuntant el seu frau permanent.

VOTAR. Després que Núria Parlón (Santa Coloma de Gramenet) o Nuria Marín (l'Hospitalet de Llobregat) s'hi hagin manifestat abans en el mateix sentit, aquesta setmana els alcaldes socialistes de Lleida i Cornellà de Llobregat, Àngel Ros i Antonio Balmón, han confirmat que no posaran els seus ajuntaments a disposició de la gent. Juan Gómez regidor lleidatà de (atenció!) Participació Ciutadana ha arribat afirmar, brillant, que "els ciutadans també tenen dret a no tenir un referèndum". Espectacular: cal respectar el dret a fer obligatòria la negació de l'exercici d'un dret. La Generalitat, doncs, al centenar i escaig de poblacions que són fora de l'Associació de Municipis per la Independència, té l'obligació de preparar especialment a consciència el referèndum: cal disposar punts de votació paral·lels el més propers possibles als oficials, a fi que els ciutadans hi puguin prendre part amb la màxima tranquil·litat. La vergonya que recaurà sobre els seus alcaldes serà infinita.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…