Ves al contingut principal

Acceptació / Adotcrinament

ACCEPTACIÓ. El president Puigdemont reafirmava en una entrevista publicada dimarts, ara en un mitjà internacional, que no acceptarà la seva inhabilitació pel TC. Caldrà, doncs, que el govern espanyol decideixi de quina manera el treu del mig físicament i només n'hi ha una: detenint-lo. Per a fer-ho haurà de comptar necessàriament amb la passivitat dels qui l'envoltin. És l'escenari que una part de l'independentisme opinatiu, dels Guardians del Procés, rebutja agrament, però al que estem abocats indefectiblement: la gent protegint el Palau del Parlament dia i nit entre l'aprovació de la Llei del Referèndum i la seva realització efectiva el primer d'octubre. L'Estat haurà d'actuar materialment contra el president, el Govern, el Parlament i/o la Sindicatura Electoral (amb seu al Parlament). Així que Maidan a la Ciutadella i realització efectiva d'un Referèndum com sempre no només no són incompatibles, sinó que segurament seran necessàriament complementaris. Institucions i poble de la mà.

ADOCTRINAMENT. Hem de sentir gairebé a diari les proclames del dependentisme contra la suposada parcialitat dels mitjans públics catalans. Aquesta setmana, en contrast, hem sabut que el PSC és a qui els TN de la nostra han dedicat darrerament més temps. És igual l'evidència de la pluralitat existent a la CCMA, on tot sovint trobem tertúlies i posicionament clarament oposats a la independència. No importa que el CEO atorgui sistemàticament la major credibilitat als informatius de TV3, que sovint tripliquen les dades d'audiència mitjana de la cadena. Qualsevol evidència és anul·lada immediatament amb una mentida que té per objectiu només intoxicar les capes certament àmplies al nostre país que mai miren la Televisió de Catalunya per una qüestió de prejudici lingüístic. Perquè, recordem-ho, només nosaltres som bilingües capaços de saltar de botó en botó del comandament. En contrast, aquesta setmana hem comprovat com la gens adoctrinadora RTVE substituïa la declaració judicial de Rajoy per un programa de cuina.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…