Ves al contingut principal

Aniversari / Desfermats

ANIVERSARI. Dimarts celebràvem, amb gran desplegament mediàtic de l'establishment, que olorava la possibilitat de potinejar-lo, el vint-i-cinquè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Un sentiment ambivalent i una constatació. Mentre la majoria dels catalans vivíem amb una injecció d'orgull col·lectiu la constatació que érem capaços de fer grans coses, al màxim nivell, les masmorres de l'Audiència Nacional servien per torturar patriotes catalans que s'havien negat a col·laborar amb el relat oficial, imposat a nivell social i nacional. Amb la perspectiva del temps podem valorar justament com ara seria impossible imposar, des de dalt, res de semblant. En la nova política popular (amb totes les seves limitacions) només allò que neix de baix té possibilitats de guanyar: la capacitat dels de sempre per imposar la seva lectura de la realitat s'ensorra. Només cal comparar els costos en repressió i desmemòria que va suposar la glòria olímpica, amb la potència del moviment independentista.

DESFERMATS. L'actuació d'ofici de la Guardia Civil de la caserna de Travessera de Gràcia de Barcelona se li està escapant de les mans al Govern espanyol. Sense cap ordre judicial, la benemèrita es dedica a cridar a tort i a dret qui vol, des de treballadors d'empreses privades a alts càrrecs del Govern. L'estratègia de judicialització canvia de to. Ara ja no es tracta de prevaricar a base de portar endavant procediments judicials sense cap base. Ara, directament, s'utilitza la força policial per a intimidar sense mandat judicial. Cridar a declarar el president del Pacte Nacional pel Referèndum demostra fins a quin punt han perdut la raó i el judici. La comunicació d'imputació al secretari general del Departament de Presidència, anunciada als mitjans a bombo i plateret, supera qualsevol límit. En un excés de zel, l'acció dels del tricorni se'ls està sortint de mare. Ja diuen que imputen ells. Necessitaran jutges? El recurs caldrà presentar-lo a la Legión?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…