Ves al contingut principal

Aniversari / Desfermats

ANIVERSARI. Dimarts celebràvem, amb gran desplegament mediàtic de l'establishment, que olorava la possibilitat de potinejar-lo, el vint-i-cinquè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Un sentiment ambivalent i una constatació. Mentre la majoria dels catalans vivíem amb una injecció d'orgull col·lectiu la constatació que érem capaços de fer grans coses, al màxim nivell, les masmorres de l'Audiència Nacional servien per torturar patriotes catalans que s'havien negat a col·laborar amb el relat oficial, imposat a nivell social i nacional. Amb la perspectiva del temps podem valorar justament com ara seria impossible imposar, des de dalt, res de semblant. En la nova política popular (amb totes les seves limitacions) només allò que neix de baix té possibilitats de guanyar: la capacitat dels de sempre per imposar la seva lectura de la realitat s'ensorra. Només cal comparar els costos en repressió i desmemòria que va suposar la glòria olímpica, amb la potència del moviment independentista.

DESFERMATS. L'actuació d'ofici de la Guardia Civil de la caserna de Travessera de Gràcia de Barcelona se li està escapant de les mans al Govern espanyol. Sense cap ordre judicial, la benemèrita es dedica a cridar a tort i a dret qui vol, des de treballadors d'empreses privades a alts càrrecs del Govern. L'estratègia de judicialització canvia de to. Ara ja no es tracta de prevaricar a base de portar endavant procediments judicials sense cap base. Ara, directament, s'utilitza la força policial per a intimidar sense mandat judicial. Cridar a declarar el president del Pacte Nacional pel Referèndum demostra fins a quin punt han perdut la raó i el judici. La comunicació d'imputació al secretari general del Departament de Presidència, anunciada als mitjans a bombo i plateret, supera qualsevol límit. En un excés de zel, l'acció dels del tricorni se'ls està sortint de mare. Ja diuen que imputen ells. Necessitaran jutges? El recurs caldrà presentar-lo a la Legión?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…