Ves al contingut principal

Aniversari / Desfermats

ANIVERSARI. Dimarts celebràvem, amb gran desplegament mediàtic de l'establishment, que olorava la possibilitat de potinejar-lo, el vint-i-cinquè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Un sentiment ambivalent i una constatació. Mentre la majoria dels catalans vivíem amb una injecció d'orgull col·lectiu la constatació que érem capaços de fer grans coses, al màxim nivell, les masmorres de l'Audiència Nacional servien per torturar patriotes catalans que s'havien negat a col·laborar amb el relat oficial, imposat a nivell social i nacional. Amb la perspectiva del temps podem valorar justament com ara seria impossible imposar, des de dalt, res de semblant. En la nova política popular (amb totes les seves limitacions) només allò que neix de baix té possibilitats de guanyar: la capacitat dels de sempre per imposar la seva lectura de la realitat s'ensorra. Només cal comparar els costos en repressió i desmemòria que va suposar la glòria olímpica, amb la potència del moviment independentista.

DESFERMATS. L'actuació d'ofici de la Guardia Civil de la caserna de Travessera de Gràcia de Barcelona se li està escapant de les mans al Govern espanyol. Sense cap ordre judicial, la benemèrita es dedica a cridar a tort i a dret qui vol, des de treballadors d'empreses privades a alts càrrecs del Govern. L'estratègia de judicialització canvia de to. Ara ja no es tracta de prevaricar a base de portar endavant procediments judicials sense cap base. Ara, directament, s'utilitza la força policial per a intimidar sense mandat judicial. Cridar a declarar el president del Pacte Nacional pel Referèndum demostra fins a quin punt han perdut la raó i el judici. La comunicació d'imputació al secretari general del Departament de Presidència, anunciada als mitjans a bombo i plateret, supera qualsevol límit. En un excés de zel, l'acció dels del tricorni se'ls està sortint de mare. Ja diuen que imputen ells. Necessitaran jutges? El recurs caldrà presentar-lo a la Legión?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…