Ves al contingut principal

Atemorir / Complir

ATEMORIR. És l'únic que els queda. Només poden intentar evitar que el proper dimarts el Govern faci una nova passa endavant (molt important) i comenci a activar, en oposició oberta a les ordres del Tribunal Constitucional neofeixista i els constrenyiments de la teledirigida fiscalia espanyola, alguns dels mecanismes organitzatius i informatius imprescindibles per donar tot el rigor necessari al Referèndum que el dependentisme intenta rebentar a la desesperada. D'aquí la surrealista operació propagandística d'aquesta setmana de la Guàrdia Civil, previsiblement ordenada pel govern espanyol, amb l'objectiu d'intimidar els treballadors públics i les empreses col·laboradores de l'administració. Ha fet bé l'ANC i la Intersindical-CSC de convocar-los a una assemblea informativa. Tal i com afirmava Jordi Cuixart dijous, si a algú dels encartats el bloqueja la por, no hi ha problema, que faci una passa al costat i molts altres estaran disposats a assumir-ne la responsabilitat. 

COMPLIR. El doble llenguatge és l'instrument d'aquells que han convertit la seva supervivència política en ofici de vida. Mentre a la Universitat de Lleida es congria la revolta contra la decisió de l'amic Roberto Fernández, l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros, continua amb les seves proclames de legalitat (que no li van impedir votar el 9-N, quan hi devia veure algun interès, en plena pre-campanya municipal) per a impedir als seus veïns l'exercici d'un dels seus drets polítics fonamentals, el d'autodeterminació. Curiosament, però, el president del PSC, per assegurar-se el suport de Ciudadanos a la Paeria, no dubta a passar-se pel folre la Llei de Memòria Històrica i mantenir els noms dels carrers dedicats als jerarques locals del franquisme. Afortunadament, aquesta setmana hem sabut que tretze entitats de Lleida (associacions, partits i sindicats), agrupades en la Plataforma Lleida lliure de franquisme, el denunciaran per acabar amb la seva impunitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…