Ves al contingut principal

Bipolar / Boletes

BIPOLAR. El cap de setmana gaudíem d'allò més en veure l'autèntic trastorn bipolar de la premsa espanyola. En la meva ingenuïtat estava convençut que no s'atrevirien a tant. Que el contrast seria tan punyent per a professionals dotats d'un mínim equilibri psicològic que els portaria a intentar ometre les informacions sobre el referèndum popular organitzat per l'oposició a Veneçuela. Però no tu, que va, estava profundament equivocat. Tota la premsa espanyola en bloc exalçant la força popular d'una consulta feta al carrer, sense administració electoral, sense cens, sense cap mena de garantia de control internacional, amb destrucció de les actes de votació una vegada fet el recompte. Exigint que tingui valor decisiu per fer caure un govern. Senzillament impressionant. I totes les denúncies de doble vot, les dades dels organitzadors parlen de set milions de votants sobre un cens total de dinou: un 37% de participació sobre el cens. Guardarem la xifra.

BOLETES. Duel de galls, aquests set dies hem tingut sessió de boletes entre Sánchez i Iglesias. No hi ha cap possibilitat d'acord entre els dos líders de l'esquerra espanyola, però ara es tracta d'iniciar la representació que els hauria de deixar en la millor posició possible de cara als propers comicis. Com va succeir fa mesos, quan les desavinences portaren a la repetició de les eleccions, la qüestió catalana es troba al bell mig de l'escena. Ara es tracta de marejar la perdiu amb la creació d'una subcomissió parlamentària per a una reforma constitucional que ha de continuar negant la sobirania a Catalunya, és a dir, que no servirà de res. Es tracta de moure molt ràpid la boleta a veure si a la colònia ens despistem. I cal insistir en què la maniobra, abans tan efectiva, ja no serveix. Només ens quedarem si ho decidim nosaltres lliurament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…