Ves al contingut principal

Capsetes / Estavellar-se

CAPSETES. Dilluns, l'Espanya amable esclatava de fraternitat. En poques hores, Pablo Iglesias anunciava que si fos català no aniria a votar, el líder d'Izquierda Unida Jesús Garzón equiparava l'independentisme als Pujol (quines coses de sentir, amb un mínim de perspectiva històrica!) i Pablo Echenique, portaveu de Podemos, se'n fotia del referèndum parlant de caixetes en comptes d'urnes. L'argument central, que el Referèndum d'Autodeterminació que convocarà el Govern de la Generalitat no serà vinculant. Sobta la capacitat d'irrogar-se el poder per decidir si ho és o no, tant com la unanimitat dels suposats "aliats" espanyols a fer seus els interessos de l'Espanya neofranquista negant tot caràcter vinculant al referèndum, en comptes d'ajudar a fer-lo real amb el seu suport. La conclusió és prou evident: l'esquerra espanyola necessita una garantia bàsica per a acceptar l'autodeterminació de Catalunya, la seguretat que si s'exerceix guanyarà el no. I això és fer trampa.

ESTAVELLAR-SE. Dimecres l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet Núria Parlón concedia una entrevista a l'ARA en la qual tornava a insistir en el seu (nou) argumentari contra l'autodeterminació, de la qual, per cert, fa només quatre anys, era encara una fervent partidària (i no només per al Sàhara, sinó també pel nostre país). Amb Miquel Iceta i altres dirigents espanyols del PSOE anuncien un paquet de propostes sobre Catalunya per a ser aplicades abans i després de l'1-O. La idea és fantàstica: no hi ha res millor per esbandir el fum de les promeses inservibles que deixar que s'airegin. La iniciativa de presentar-les abans del Referèndum és excel·lent. Sí, sobretot. Que les posin a debat públic i les portin com abans al Congreso i que comprovin quants vots reben. Que representin el més gràficament possible la seva inviabilitat. Serà la seva contribució més inestimable a la campanya del sí.

Comentaris

  1. OBLIDEU EL "MANIFIESTO" DE LES TRISTRES RESTES DEL NAUFRAGI PeSuqero...
    SEMBLA SER QUE FA FALTA LEGALITAT I LA BANDA DEL EMPASTRE...SI LENIN AIXEQUES EL CAP¡¡¡.ECHENIQUE,FA TRES DIES VOLTAVA PER C's...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…