Ves al contingut principal

Carrer / Clavegueres

CARRER. Dijous van començar les inscripcions per a la gran mobilització de la Diada d'enguany. Serà el sisè any consecutiu. La República Catalana serà el resultat de la persistència. Guanyarà qui desitgi més la victòria i hi estigui disposat a posar-hi més de la seva part. El debat públic fa mesos que està corcat per la propaganda més barroera. Els mitjans només llancen consignes i el nivell del debat polític, per voluntat expressa del dependentisme, que només juga a enfangar el terreny i a no debatre seriosament sobre res, és lamentable. Només podem influir sobre els nostres amics, coneguts i saludats a través del diàleg directe, d'un intercanvi de parers en el qual hem de transmetre sobretot la il·lusió de totes les oportunitats que ens ofereix la creació d'una nova República Catalana de tots. És temps de sortir al carrer durant tot l'estiu a defensar el sí i de preparar una jornada magnífica l'11-S. 

CLAVEGUERES. Dimarts, amb "Las cloacas de Interior", TV3 aconseguia una audiència de gairebé 800.000 espectadors, pròpia de partit de Champions. El ressò del reportatge produït per Mediapro, que cadenes espanyoles com la Sexta (amb el gurú Jordi Évole com a far crític) s'han negat a emetre, ha estat espectacular. Per ser exactes, senzillament espectacular del Cinca i el Sènia cap a aquí, perquè a Espanya, un país on no és manipula informativament, gairebé ningú se n'ha assabentat. A Catalunya, el dependentisme ha optat per mirar cap a una altra banda. Els Comuns, amb una manca de solidaritat amb Podemos molt cridanera, han optat pel silenci absolut. Miquel Iceta, per en fotre-se'n: segons va explicar a Jordi Basté al dia següent, no va seguir el documental perquè feien Goldfinger. En el cas del líder socialista, però, s'entén prou bé, havent treballat en la cuina de la Moncloa del president del GAL és evident que Iceta no tenia res a aprendre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…