Ves al contingut principal

Dependentisme / Dret

DEPENDENTISME. Dilluns, la tertúlia del "Catalunya MIgdia" de la ràdio nacional, amb Empar Moliner i Òscar Fernández (i els tertulians en ple) criticaven la proposta de l'Assemblea d'utilitzar amb més intel·ligència la terminologia en el nostre combat dialèctic per la llibertat de Catalunya. Costa d'entendre, la veritat. En la batalla de les paraules triar per a tu les que incorporen elements positius i encolomar a l'adversari aquelles que tenen una orientació negativa resulta bàsic. És per això que nosaltres ens anomenem independentistes i ells ens diuen separatistes o secessionistes. Exactament de la mateixa manera, no ens convé emprar el terme unionista per referir-nos a ells: no només perquè ve manllevat d'una situació irlandesa completament diferent, sinó perquè incorpora un element d'emotivitat positiva. Ens convé molt dir-los dependentistes: descriu exactament el que volen, mantenir-nos dependents de les decisions que es prenen a Madrid, gairebé sempre contra els nostres interessos.

DRET. Aquesta setmana hem acomplert el vint-i-cinquè aniversari de l'inici de la "razzia" de detencions preventives (l'anomenada Operació Garzón) contra 45 activistes independentistes, amb la finalitat d'assegurar la pau dels cementiris olímpica. Imprescindible la lectura dels qui van viure-ho de prop, sols i amb l'establishment polític i mediàtic (a Espanya, lògic, però també a Catalunya, molt penós) completament a la contra. Com bé sabeu, l'Estat espanyol seria condemnat molts anys després per la justícia europea per haver-se negat a investigar les tortures denunciades per la majoria dels detinguts. El suposat estat de dret que ens defensa a tots gràcies a la Constitució ha emparat la privació arbitrària dels drets fonamentals i la pràctica de la tortura. L'aniversari conviu a la perfecció amb la projecció al Cinema Aribau del documental produït per Mediapro i allunyat de les televisions sobre les clavegueres de l'estat: la porqueria no és d'avui, ve de molt lluny.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…